Forcadell es desvincula de l’organització de l’1-O i de l'aprovació de la DUI

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell s’ha desvinculat de l’organització de l’1-O en al·legar que no va participar en la decisió de convocar-lo ni en la seua organització, així com de l’aprovació de la declaració d’independència (DUI), que va arribar al ple a petició dels grups, sense tenir "vot decisori".

Així ho exposa Forcadell en el recurs, a què ha tingut accés Efe, en el qual demana la seua absolució en el judici a la cúpula al "procés" que se celebrarà en les properes setmanes al Tribunal Suprem, en el qual afronta una petició fiscal de 17 anys de presó.

En l’escrit, la seua advocada, Olga Arderiu, denúncia, que la causa busca "criminalitzar" l’expresidenta del Parlament "exclusivament" per haver estat presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) -entre 2012 i 2015- malgrat que, en l’exercici del seu càrrec a la cambra, "mai no va participar, ni va poder participar" en la presa i execució de les decisions adoptades pel Govern vinculades al procés independentista.

En aquest sentit, Forcadell esgrimeix que, com a presidenta del Parlament, no va participar en la "presa de decisió de convocar un referèndum" ni tampoc va intervenir "de cap manera" en la "direcció, promoció, preparació i/o execució" de l’1-O.

També argumenta que quan el 6 i 7 de setembre de 2017 els grups de JxSí i la CUP van demanar modificar l’ordre del dia del ple per debatre i votar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, no tenia "cap poder" sobre la seua tramitació.

En constituir-se el ple, al·lega Forcadell, aquest esdevé "l’òrgan suprem" i ni la presidenta ni la Mesa "ostenta cap facultat per limitar la potestat de la cambra d’introduir elements de debat, ni poden determinar el contingut o el resultat de l’esmentat debat ni la consegüent votació".

Segons l’escrit, va ser el ple, com a "òrgan suprem" del Parlament, el que va acordar la inclusió en l’ordre del dia del debat, votació i aprovació de les esmentades lleis, "sense que la Mesa tingués facultat de limitar les seues decisions".

És més, segons la defensa, Forcadell estava "obligada" a prosseguir amb la tramitació acordada pel ple, "amb l’objecte d’acatar el seu deure" de complir amb el reglament del Parlament i preservar els drets i facultats dels diputats.

De la mateixa manera, el 27 d’octubre, quan el Parlament va aprovar la declaració unilateral d’independència, Forcadell al·lega que la Mesa no tenia facultat per limitar el debat dels diputats, malgrat que va avisar que la iniciativa podia trobar-se afectada pels advertiments del Tribunal Constitucional.

Sobre la declaració unilateral d’independència (DUI), Forcadell ressalta que ella, com presidenta del Parlament, i la Mesa van dur a terme a tota hora una actuació "plenament conforme" amb el reglament de la cambra i que a més no va tenir "vot decisori" en cap de les votacions per a l’admissió a tràmit de la proposta.

També puntualitza que en realitat no es va votar la declaració d’independència, ja que figurava en el preàmbul d’una resolució, i que la secretària primera de la Mesa va fer constar en acta abans de la votació que el text no tenia "efectes jurídics".

En aquest sentit, ressalta que la resolució no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat, malgrat que dos grups (JxSí i CUP) ho van sol·licitar, encara que es va rebutjar aquesta proposta perquè no complia amb el reglament de la cambra.

En el seu escrit, Forcadell denuncia l’intent del Tribunal Constitucional de decidir sobre el que es podia o no es podia debatre a la cambra, la qual cosa considera una actuació "absolutament impròpia" en un Estat democràtic.

No obstant això, puntualitza que les seues funcions com a presidenta de la cambra catalana eren "absolutament alienes i diferenciades" tant de les iniciatives dels grups parlamentaris com del Govern.

"Els grups parlamentaris tenen iniciativa parlamentària i són els protagonistes de tota l’activitat legislativa del Parlament, sent-los, juntament amb el govern, i en alguns casos la ciutadania, els únics titulars de la iniciativa legislativa," argumenta Forcadell.

A més, adverteix que és la Junta de Portaveus, representada pels portaveus de tots els grups, la que defineix l’ordre del dia i el contingut dels debats parlamentaris, eliminant així la funció política de presidenta i la Mesa a l’hora de determinar el contingut del debat parlamentari.

"Són els grups parlamentaris, com a representants polítics de la ciutadania, els que defineixen de 'què' es debat, 'quan’ es debat i fins i tot  'com’ es debat al Parlament", argüeix.

També al·lega que les propostes parlamentàries no poden ser valorades prèviament en relació amb la seua constitucionalitat, ja que constitueixen una iniciativa de debat parlamentari i en el sistema democràtic "el Parlament és la seu natural del debat polític, sense que l’eventual resultat del mateix pugui condicionar la viabilitat que es produeixi".

Per aquesta raó, Forcadell destaca que va optar "sempre" per complir la seua "obligació" de preservar els drets a la llibertat d’expressió i representació política dels diputats així com el seu deure de facilitar el debat polític en l’àmbit parlamentari.

En l’escrit, l’acusada ressalta que és una persona "absolutament pacifista" que no va anomenar la mobilització per evitar l’actuació policial l’1-O, ja que "abans abandonaria les seues idees que permetre cap acte violent".