RESCAT TRAGÈDIES
Un error de càlcul obliga a excavar de nou el túnel per treure Julen
Una desviació ha impedit recobrir-lo perquè poguessin accedir-hi els miners amb seguretat || Un jutjat investiga el pou pel qual va caure el nen de dos anys
Imatge dels equips de rescat a la boca del túnel excavat per rescatar Julen.
El dispositiu de rescat de Julen, el nen de 2 anys que van caure a un pou el 13 de gener a Totalán (Màlaga), va patir ahir un greu contratemps al veure’s obligat a eixamplar el túnel vertical de 60 metres que es va acabar la nit de dilluns per construir des d’allà una galeria horitzontal que arribés al menor. Els tubs de l’encamisat del túnel no van poder sobrepassar els 40 metres de profunditat i, davant del risc que es poguessin quedar embussats, es va decidir treure’ls per preservar-los en perfecte estat, segons van informar fonts de la subdelegació del Govern a Màlaga. Es van estudiar diverses opcions i es va optar per aquella que es considera més segura, que consisteix a omplir el túnel amb terra fina i tornar a perforar-lo amb un gruix una mica més gran, segons les esmentades fonts, que van afegir que no és possible donar una estimació de temps.
Aquest nou revés causarà un retard en les previsions, ja que la Brigada de Salvament Miner d’Astúries volia començar al migdia a excavar una galeria horitzontal de quatre metres que connectés el túnel amb el pou, una tasca que requereix unes 24 hores.
Per la seua part, el Jutjat d’Instrucció número 9 de Màlaga ha començat a rebre els informes, declaracions i atestats relacionats amb el succés i el Seprona prova de determinar com es va fer el pou i si comptava amb els pertinents permisos, per la qual cosa ha pres declaració a la persona que el va fer i a l’amo de la finca.
Tots els informes, igual com la prova de l’ADN que es va fer la setmana passada a un cabell de Julen (trobat entre la terra extreta del pou) que ha estat comparada amb els familiars i amb un biberó del menor.
El Seprona intenta dirimir què es va fer abans, el pou on va caure el nen o la rasa que hi ha als terrenys de la finca, una dada important per a la investigació, ja que podria donar veracitat a la declaració de l’empresari que va obrir el pou, Antonio Sánchez, que va assegurar que va segellar l’orifici i que la seua actuació va ser modificada posteriorment. Un altre punt important és determinar si els moviments del terreny per fer la rasa van poder moure la pedra amb què suposadament el pouater va tancar el forat.
