PROCÉS TRIBUNALS
Torra qualifica de “ràtzia” els arrestos de Girona i denuncia la Policia
Els agents van detenir 16 persones, entre les quals els alcaldes de Verges i Celrà, de la CUP || El jutge no va ordenar les detencions i la causa ja estava arxivada
El president Quim Torra, en una imatge de la setmana passada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va denunciar ahir la Policia Nacional pels presumptes delictes de detenció il·legal i usurpació d’atribucions pels 16 arrestos que es van practicar la setmana passada a les comarques de Girona en relació amb els talls de les vies de l’AVE en el primer aniversari del referèndum de l’1-O. Entre els detinguts hi havia Ignasi Sabater i a Dani Cornellà, alcaldes de Verges i de Celrà, respectivament, els dos de la CUP. Torra ja havia anticipat hores abans a la sessió de control al Govern al Parlament que interposaria la denúncia, qualificant de ràtzia l’actuació policial. Així mateix, el president va instar la delegada del Govern a Catalunya, la lleidatana Teresa Cunillera, a donar explicacions dels fets davant del Parlament. “Si coneixia aquests fets hauria hagut de dimitir, i si no els coneixia, també”, va afirmar Torra.
En paral·lel, ahir es va saber que el jutjat d’instrucció número 4 de Girona no va ordenar els arrestos practicats per la Policia Nacional la setmana passada. Així, segons va avançar TV3, els agents van informar el jutge que anaven a detenir “15 o 20 persones”, però sense especificar qui eren.
A més, la Policia Nacional va investigar pel seu compte, ja que les funcions de policia judicial en aquest cas les exercien els Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, aquestes mateixes fonts van assenyalar que la causa pels talls a l’AVE a Girona durant l’aniversari de l’1-O havia estat ja arxivada al no poder la policia catalana identificar els responsables.
Mentrestant, els estudiants que feia una setmana que eren tancats a la Universitat de Girona per evitar l’arrest d’una independentista en relació amb els mateixos fets van abandonar ahir la tancada.
El president del tribunal que jutjarà la cúpula del procés, Manuel Marchena, va confirmar ahir que el judici començarà “en dates pròximes” al 5 de febrer. Així mateix, s’estudia que el trasllat dels presos a Madrid sigui entre el 2 i el 3 de febrer, segons fonts judicials. Els homes aniran a la presó de Soto del Real i les dones, a la d’Alcalá Meco.
En un altre ordre de coses, el Suprem va fer ahir pública la sentència del 9-N en relació amb l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau, en la qual va remarcar que “no existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la llei”.
El conseller cessat d’Interior, Joaquim Forn, en presó preventiva des del novembre del 2017, va anunciar ahir que es presenta com a candidat a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del proper mes de maig. Després de setmanes de rumors, el també extinent d’alcalde de la capital catalana quan Xavier Trias era primer edil va fer un pas endavant i va manifestar que es presenta als comicis “per guanyar” i construir un equip “integrador, solvent i transversal” per dirigir Barcelona. Després de l’anunci, la fins ara candidata a l’alcaldia pel PDeCAT, Neus Munté, va expressar el seu total aval a la decisió de Forn. “Amb tu al capdavant, treballarem amb més força per construir una millor candidatura.” A més, va insistir en la unitat independentista de cara a les municipals i va dir que és un “error” que ERC refusi afegir-se a una llista unitària. També el president del PDeCAT, David Bonvehí, es va felicitar per la decisió de Forn. No obstant, va evitar concretar si el número 2 de la candidatura l’ocuparà Munté.
L’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, va celebrar la “valentia” del conseller d’Interior al Govern de Carles Puigdemont. Mentrestant, la primera edil de la ciutat, Ada Colau, va dir que farà tot el possible per poder debatre amb Forn en “igualtat de condicions”. Carina Mejías, de Cs, per contra, va qualificar la decisió d’intent d’“alimentar la bombolla del procés”.
L’Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura de la investigació pel desplegament policial davant de la seu de la CUP que es va produir el 20 de setembre del 2017, mentre s’efectuava l’escorcoll a la conselleria d’Economia, que va provocar la manifestació de milers d’independentistes davant de l’edifici i va servir de base per acusar i empresonar el llavors líder de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. En aquest sentit, els magistrats han estimat parcialment el recurs interposat per la CUP i consideren que els agents haurien pogut incórrer en un delicte de coaccions. Així les coses, han sol·licitat que sigui imputat el cap de l’operatiu.
La Policia Nacional va acabar retirant-se de les portes de la seu de la CUP després de més de sis hores de desplegament sense entrar al local. En aquest sentit, es van limitar a requisar material de propaganda relativa al referèndum de l’1-O a diversos militants que l’estaven carregant en un vehicle.
