Els acusats

Nou exconsellers, una expresidenta del Parlament i dos dirigents de moviments socials convertits en autèntic símbol de l’independentisme s’asseuran al banc dels acusats del Suprem en el judici del "procés", acusats bona part d’ells d’un delicte de rebel·lió. Aquests són els dotze acusats, les penes que sol·liciten per a cadascú la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat i el paper que els atribueixen les acusacions:

1.- ORIOL JUNQUERAS

Fiscalia: 25 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació.

Advocacia: 12 anys de presó per sedició i malversació

Exvicepresident i responsable d’Economia i Hisenda, porta a presó provisional des del 2 de novembre de 2017.

En absència de Carles Puigdemont, és el cap visible del Govern que va impulsar el referèndum i la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

Considerat com el principal promotor del "procés" dins del Govern català, Junqueras va ser el responsable últim de la preparació i execució de l’1-O (tasca que va coordinar el seu número dos, Josep María Jové) i, segons les acusacions, va decidir anar fins les últimes conseqüències malgrat els riscos en la seguretat evidenciats pels Mossos. A proposta del seu departament es van aprovar les normes i les previsions necessàries per a l’1-O.

Juntament amb Puigdemont, va enviar una carta a tots els alcaldes de Catalunya perquè cedissin els centres de votació i va deixar de remetre informació comptable al Ministeri d’Hisenda.

2.- CARME FORCADELL

Fiscalia: 17 anys per rebel·lió.

Advocacia: 10 anys per sedició.

Primer presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i després del Parlament, porta a la presó des del març passat quan va ser processada per rebel·lió. Mesos abans, el 9 de novembre de 2017, va passar una nit a la presó i va sortir després de pagar 150.000 euros de fiança.

Com a principal representant del poder legislatiu a Catalunya, les acusacions també li adjudiquen el títol de "promotora".

Sota la seua presidència, la Mesa del Parlament va donar llum verda a la tramitació de les iniciatives que, durant els turbulents 6 i 7 de setembre, acabarien convertint-se en les denominades lleis de desconnexió de l’Estat.

També va permetre la votació -amb el rebuig frontal de l’oposició- de la DUI i de l’inici d’un procés constituent per a la nova república.

y 4.- JORDI SÁNCHEZ I JORDI CUIXART

Fiscalia: 17 anys per rebel·lió

Advocacia: 8 anys per sedició

"Els Jordis" són els acusats que més temps porten a presó, des del 16 d’octubre de 2017. També se’ls considera "promotors", en el seu cas com a responsables del vessant social del "procés" en la seua condició de líders d’ANC i Òmnium Cultural, les associacions sobiranistes que van jugar un "paper crucial" com a instrument de pressió a l’Estat. Es van encarregar, segons les acusacions, de mantenir viva "l’estratègia de mobilització creixent i permanent" i la seua actuació va ser essencial en l’assetjament de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017, quan es va impedir l’actuació de la comissió judicial que estava registrant l’edifici. Segons les acusacions, una actuació "dirigida i consentida" per "Els Jordis", acusats també d’encoratjar als ciutadans a ocupar els centres de votació l’1-O per impedir l’actuació policial.

En el cas de Sánchez, va resultar elegit diputat per JxCAT el desembre de 2017 i va arribar a aspirar a la Presidència de la Generalitat, però no va poder acudir al Parlament en estar empresonat. Va renunciar el 21 de març.

5.- JOAQUIM FORN

Fiscalia: 16 anys per rebel·lió agreujada amb malversació.

Advocacia: 11 anys i mig per sedició i malversació.

Exconseller d’Interior i responsable de la política de seguretat desplegada pels Mossos d’Esquadra. Juntament amb Junqueras, porta a la presó des del 2 de novembre de 2017.

Com l’exvicepresident, va donar ordre als Mossos de seguir endavant amb l’1-O malgrat, segons l’acusació, als potencials riscos en la seguretat, i va encoratjar els ciutadans a acudir en massa a votar.

6.- JORDI TURULL

Fiscalia: 16 anys per rebel·lió agreujada amb malversació.

Advocacia: 11 anys i mig per sedició i malversació.

Empresonat també aquell 2 de novembre, va quedar en llibertat el 4 de desembre després de pagar una fiança i va tornar a la presó el març de 2018.

Era el responsable de la Conselleria de Presidència, des de la que es va desplegar tota l’estratègia de publicitat institucional l’1-O pagada amb fons públics.

Va autoritzar, juntament amb altres exconsellers, contractacions per al referèndum i controlava el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), essencial en la logística de l’1-O i en el que es van crear pàgines web (algunes de duplicades per dificultar l’acció policial) i programes informàtics per dur a terme el referèndum. Després de les renúncies de Puigdemont i Sánchez a presidir la Generalitat, va arribar a sotmetre’s a una sessió d’investidura que no va prosperar. Un dia després, el 23 de març, va tornar a presó en ser processat.

7.- JOSEP RULL

Fiscalia: 16 anys per rebel·lió agreujada amb malversació.

Advocacia: 11 anys i mig per sedició i malversació.

Com Turull, va passar a la presó tot just un mes a finals del 2017 i el març de 2018 va tornar a la presó.

A més d’encoratjar els ciutadans a votar l’1-O malgrat ser conscient que era una convocatòria il·legal i que hi havia riscos en la seguretat, va prohibir "arbitràriament" en la seua condició de conseller de Territori que un vaixell en el qual viatjava la Policia atraqués a la badia de Palamós (Girona).

8.- RAUL ROMEVA

Fiscalia: 16 anys per rebel·lió agreujada amb malversació.

Advocacia: 11 i mig per sedició i malversació.

Va ser exconseller de Relacions Institucionals i Exteriors i es troba en la mateixa situació processal que Rull i Turull. Era l’encarregat de l’estratègia exterior del Govern per legitimar internacionalment el "procés". Dirigia el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), una "mena de cos diplomàtic paral·lel a l’estatal" que, segons la Fiscalia, actuava com a "lobby" per difondre el "procés" a l’exterior.

Sota la seua direcció es van crear delegacions catalanes a l’estranger, webs internacionals per informar sobre el referèndum, es va desplegar una campanya internacional de la imatge de la Generalitat i es van contractar observadors internacionals per a l’1-O. El 2017, la dotació pressupostària del seu departament es va incrementar un 107%.

9.- DOLORS BASSA

Fiscalia: 16 anys per rebel·lió agreujada amb malversació.

Advocacia: 11 anys i mig per sedició i malversació.

També empresonada des de març (igual que els tres anteriors), Bassa va dirigir la Conselleria de Treball i Assumptes Socials, sota la qual es van ocultar despeses de l’1-O.

Va retirar als funcionaris del seu departament la competència sobre els centres de votació per assegurar-se la seua disponibilitat l’1-O, va desenvolupar una base de voluntaris i va animar la participació.

10, 11 y 12.- SANTI VILA, CARLES MUNDÓ I MERITXELL BORRÁS

Fiscalia i Advocacia: Set anys per a cada un per desobediència i malversació.

Com la resta de membres del Govern, van adoptar els acords per executar i desenvolupar el referèndum, desobeint el mandat judicial i disposant per a això de forma il·legítima de fons públics, segons les acusacions. Són els únics que estan en llibertat: Vila va passar una nit a la presó fins que va pagar la seua fiança, mentre que Mundó i Borrás van estar prop d’un mes, fins desembre de 2017.