El chavisme s'enfonsa

L’anomenada revolució bolivariana, que va irrompre com un tsunami el 1999 i va posar fi al vell sistema polític veneçolà, ha començat a enfonsar-se, després de la mort del seu comandant i fundador, Hugo Chávez, i només vint anys després, malgrat que el discurs oficial augurava un mandat etern. El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, es va envoltar de nou ahir de militars i els va instar a “evitar que Veneçuela es converteixi en una estrella de la bandera ianqui” alhora que va arremetre contra el “fracassat cop d’Estat”. Respecte a l’ultimàtum que el president espanyol, Pedro Sánchez, li va donar per a la convocatòria d’eleccions, Maduro va respondre que aquest ultimàtum “és com si jo obligués la Unió Europea a reconèixer la república de Catalunya”. Davant de la possibilitat d’una intervenció militar estrangera, Maduro va recalcar que “a Veneçuela hi ha d’haver pau i aquesta pau la garantirem amb la unió civicomilitar”.

Per la seua part, el president de l’opositora Assemblea Nacional, Juan Guaidó, va avançar les primeres mesures si acaba sent reconegut pels aliats com a president legítim del país, per les quals demanarà a Europa que protegeixi els béns veneçolans a l’exterior i a l’Exèrcit del país que faciliti la distribució d’ajuda humanitària. Va avançar una coalició nacional i internacional humanitària i mobilitzacions per “exigir a les Forces Armades Nacionals que permetin l’entrada d’ajuda humanitària”. “Sol·licitarem a Europa la protecció dels nostres actius”, va afegir Guaidó. “Exercirem les nostres competències per atendre la crisi, restablir la democràcia i aconseguir la llibertat”, va assegurar.

Espanya preveu reconèixer avui Guaidó com a president El Govern espanyol reconeixerà avui dilluns el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, com a president encarregat perquè organitzi la convocatòria d’eleccions, ja que ahir diumenge va acabar el termini de vuit dies que el president del Govern, Pedro Sánchez, va fixar en una compareixença pública. Sánchez, de manera coordinada amb els Governs de França, Alemanya i el Regne Unit, va avançar que Espanya reconeixeria formalment Guaidó si Nicolás Maduro no convocava eleccions en un termini de vuit dies. Els quatre països van anar un pas més enllà que el conjunt de la UE, on les reticències de diversos països van impedir una posició conjunta en aquest sentit. Ara, s’ha de veure com es plasma aquest reconeixement i en què es tradueix. Portugal, Polònia, Bèlgica i Països Baixos també es van sumar a l’ultimàtum, tot i que s’espera que “altres” també reconeguin Guaidó, entre els quals Dinamarca i la República Txeca. En canvi, Itàlia, Àustria, Grècia, Xipre i Eslovàquia es troben entre els països que rebutgen un reconeixement explícit, mentre que Luxemburg insisteix en la necessitat de sospesar “les conseqüències jurídiques” i Suècia ha descartat un reconeixement exprés pel principi que “es reconeixen estats, no personalitats”.