MEMÒRIA HISTÒRICA
El Govern central aprovarà aquest divendres l'exhumació de Franco
Donarà quinze dies a la família perquè el dugui a terme || Profanen les tombes de Pablo Iglesias, la Pasionaria i el monument als Caídos de la División Azul
El Valle de los Caídos en xifres i dates
El Consell de Ministres estudiarà aquest divendres que ve donar a la família Franco un últim termini de quinze dies perquè proposi un nou lloc per inhumar les restes del dictador i, al finalitzar aquest període, donarà llum verda a l’exhumació i decidirà el lloc d’enterrament. L’Executiu, que reconeix que el procés d’exhumació s’ha estès més del que s’havia previst pel “comportament obstruccionista que han tingut els familiars de Francisco Franco” i altres interessats, insistirà en la “impossibilitat legal” que el cos s’enterri a la catedral de l’Almudena, a Madrid, com volia la família, emparant-se en un informe de la delegació de Govern que apunta a “evidents riscos per a l’ordre públic, la seguretat ciutadana i la mobilitat”.
Amb aquest informe a la mà, el Govern al·lega que enterrar Franco a l’Almudena comportaria una “amenaça seriosa i significativa per als drets i llibertats per als ciutadans”, amenaça que “el Govern no pot assumir”, com tampoc l’“exaltació” que representaria mantenir la tomba de Franco en un lloc accessible, obert al públic i amb les característiques de la catedral.
L’exhumació no depèn dels familiars ni de l’Església sinó d’un mandat legal, segons el Govern
La imminent decisió del Govern es basarà en arguments jurídics avalats per l’Advocacia de l’Estat, segons els quals l’exhumació de les restes mortals de Franco no depèn ni de l’autorització dels familiars ni de l’autorització de l’Església sinó d’un mandat legal.
Per la seua banda, les tombes del fundador del PSOE, Pablo Iglesias, i de la dirigent del Partit Comunista (PCE) Dolores Ibárruri (coneguda com la Pasionaria), que són al cementiri de l’Almudena, a Madrid, van aparèixer ahir dilluns profanades amb pintura blanca a les làpides, segons va avançar el diari El País.A més a més, segons van assenyalar fonts policials citades per aquest mitjà, es van trobar dos banderes republicanes pintades de negre al mur que homenatja les anomenades Tretze Roses, les tretze dones de les Joventuts Socialistes Unificades afusellades el 1939 a l’antiga tàpia del mateix cementiri.
Així mateix, segons va informar la Cadena SER, els assaltants també van fer el mateix amb el monument als Caídos de la División Azul. Tal com van informar fonts de la Policia Nacional, els atacs “procedeixen del mateix fet” i la persona que es va encarregar de denunciar-los va ser l’inspector de l’empresa de seguretat del cementiri.
