"Facin de jutges i no de salvadors de la pàtria"

L’advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez, Jordi Pina, ha demanat als magistrats del tribunal que "facin de jutges i no de salvadors de la pàtria" ja que ells estan per jutjar i no per a defensar la unitat d’Espanya. "Són magistrats, no herois nacionals", ha dit Pina en la seua intervenció per exposar les qüestions prèvies el primer dia del judici als 12 líders sobiranistes al Tribunal Suprem.

El lletrat ha carregat contra la "falta d’imparcialitat" de l’alt tribunal en esmentar determinats comportaments dels seus magistrats i del seu president Carlos Lesmes. "Així ho perceben els meus mandants i jo ho poso de manifest", ha afegit.

Sobre això, ha dit que Lesmes va enviar una carta al llavors instructor del Jutjat 13 de Barcelona, en la qual li deia que "havia canviat el rumb de la història d’Espanya i que el seu acompliment professional mereixia ser qualificat d’heroic". Amb això, ha precisat, "es tracta d’intentar fer opinió que els magistrats estan per defensar la unitat d’españa", per la qual cosa els ha demanat que "facin de jutges i no de salvadors de la pàtria, perquè d’això no va aquest procediment".

Així mateix, ha denunciat l’"actuació no imparcial" del jutge del Suprem Francisco Monterde, que va formar part de sales d’apel·lacions en la causa, per ser vicepresident de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), que va fer "tuits en contra dels acusats". I, dirigint-se al tribunal, ha carregat contra la "falta d’imparcialitat d’almenys quatre de vostès", per participar a la Sala que va admetre a tràmit la querella inicial de la Fiscalia. Per a Pina allò "no va ser una admissió formal" ja que "es feien referències a possibles delictes", de manera que aquests quatre jutges "no haurien de poder jutjar aquests fets per estar contaminats".

També ha abocat crítiques contra l’instructor Pablo Llarena en manifestar que Rull, Turull, Forcadell, Romeva i Bassa tenen un rècord perquè "la mateixa persona que els va posar a la presó els va posar en llibertat i sense passar absolutament res mes que el mer fet d’estar en política va decidir tornar a acordar la presó".