Les defenses denuncien vulneració de drets a l'arrancar el judici del procés

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó es van asseure ahir per primera vegada al banc dels acusats en l’inici del judici més important de la història de la democràcia recent. La primera jornada del judici al Suprem, que s’espera que duri tres mesos i en el qual la Fiscalia demana unes penes totals de 177 anys de presó, va començar amb les anomenades qüestions prèvies presentades pels advocats defensors. Malgrat que amb un to diferent en funció dels lletrats, alguns d’ells amb marcat caire tècnic més que polític, van planar dos idees majoritàries: la vulneració de drets dels acusats, que tret dels tres últims que estan en llibertat condicional, han passat més d’un any a la presó; i els dubtes sobre la imparcialitat del tribunal.

Els dubtes comencen pel mateix president del tribunal, Manuel Marchena, després que fos proposat pel PP per presidir el Consell General del Poder Judicial i el mateix Suprem i un polèmic whatsapp del popular Ignacio Cosidó, en què deia que amb ell “controlarem la sala segona [del Suprem] des de darrere”. Amb aquesta polèmica, Marchena es va retirar de la carrera per dirigir el CGPJ.

L’advocat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, va ser el primer a intervenir i va afirmar que aquesta causa “atempta contra la dissidència política”.

“Ens trobem davant d’un judici excepcional perquè s’han produït excepcions que afecten el nucli dur dels drets fonamentals”, va afirmar Van den Eynde. “He de parlar de dret penal democràtic, no farem una defensa política sinó que defensarem valors i drets humans”, va manifestar.

Va qüestionar que es digui que la causa no tingui un vessant polític perquè la primera resolució del jutge d’instrucció Pablo Llarena, en què es va decidir l’ingrés a la presó de Carme Forcadell, es deia que no hi havia una solució pacífica per al conflicte a Catalunya: “L’autodeterminació és la fórmula que no existeixin conflictes al món”, va asseverar.

Si bé va indicar que en aquest procediment s’ha portat a terme el “dret penal de l’enemic”, i va recordar una de les frases que, segons va dir Van Den Eynde, va sentir a l’exmagistrat de l’Audiència Nacional Eloy Velasco: “Fer justícia és mantenir la civilització.”

L’advocat de l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i de l’exconseller Josep Rull va demanar als magistrats que “facin de jutges” i “no de salvadors de la pàtria”. Així ho va reclamar Jordi Pina, que va començar l’al·legat dubtant de la imparcialitat dels magistrats del Suprem, des de Marchena fins al jutge d’instrucció de la causa, Pablo Llarena. “Hi ha una aparença de falta d’imparcialitat” i “Europa ens diu que les aparences són molt importants”, va asseverar, fent al·lusió a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre Arnaldo Otegi en què va dictar que no havia tingut un judici just.

Ana Bernaola, en representació de l’exconseller Jordi Turull, es va adherir a totes les manifestacions de Pina i va instar la suspensió del judici fins que no estigui a la seua disposició tota la prova documental. L’advocat de l’exconseller Joaquim Forn, Javier Melero, va insistir en la necessitat que se citi com a testimoni el que era ministre de l’Interior en el moment dels fets enjudiciats, Juan Ignacio Zoido. També va demanar que aquest procés s’acumuli al que s’ha instruït a l’Audiència Nacional contra comandaments dels Mossos d’Esquadra per la seua actuació en l’1-O, entre ells Josep Lluís Trapero. L’advocada Olga Arderiu, que defensa Carme Forcadell, va demanar l’expulsió de la seua representada del procediment perquè únicament se li imputen actuacions que estaven protegides per la inviolabilitat parlamentària. Benet Salellas, l’advocat del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va advertir que aquest procediment representa una “derrota col·lectiva de la societat espanyola” perquè “s’oposa a l’essència pròpia de l’Estat de Dret” i “criminalitza” drets fonamentals com el d’expressió i el de reunió. Per la seua banda, l’advocat de l’exconsellera Dolors Bassa, Mariano Bergés, va defensar que la rebel·lió, de la qual se l’acusa, es va donar al cop d’Estat del 23 de febrer del 1981 i no a “perseguir la secessió encara que fos per cursos il·legals”.

Finalment, va arribar el torn als advocats dels acusats no de rebel·lió sinó únicament de malversació. L’advocat de Santi Vila no entén la imputació perquè va dimitir el dia abans de la DUI “per marcar distàncies”. El de Carles Mundó va al·legar doble incriminació, perquè també està investigat per un jutjat de Barcelona, i el de Meritxell Borràs va afirmar que aquesta no apareix als documents que segons les acusacions constitueixen el full de ruta a la independència. 

Duel de magistrats, fiscals i defensors Set magistrats formen el tribunal que jutja els dotze líders del procés, amb Manuel Marchena al capdavant, que serà l’encarregat de redactar la sentència. Per la seua part, els quatre fiscals del Tribunal Suprem que representen el Ministeri Públic al judici compten amb una àmplia experiència. Són Fidel Cadena, Jaime Moreno, Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal. Els Serveis Jurídics de l’Estat són representats al judici per Rosa María Seoane i Elena Sáenz. Els advocats de l’acusació particular que representa Vox són Javier Ortega Smith, secretari general del partit ultradretà, i Pedro Fernández, vicesecretari jurídic nacional d’aquesta formació. D’altra banda, la defensa la conformen nou advocats: Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva; Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull; Josep Riba, advocat de Carles Mundó; Javier Melero, advocat de Joaquim Forn; Pau Molins, advocat de Santi Vila; Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart; Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa i Olga Arderiu, de Carme Forcadell.