La Fiscalia afirma que el judici suposa el “triomf de la democràcia”

La segona jornada del judici als líders independentistes per l’1-O al Tribunal Suprem va començar amb la intervenció dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, que van arremetre contra els arguments esgrimits per les defenses dels acusats dimarts. Tots dos van sostenir que “afirmar que els dirigents del procés són perseguits per les seues idees és una fal·làcia colossal”. En aquesta línia, Zaragoza va subratllar que el tribunal els jutja per les seues “accions”. A més, va insistir que els fets que van cometre durant la tardor del 2017 són constitutius d’un delicte de rebel·lió perquè, al seu entendre, des del principi van contemplar l’ús de “mètodes violents” per aconseguir els seus objectius. En aquest sentit, el fiscal Cadena va afegir que al Codi Penal actual, aprovat el 1995, no s’exigeix per apreciar la rebel·lió l’ús d’armes, sinó que n’hi ha prou amb una conducta violenta. Arran d’això, va recordar que, en el seu moment, el Congrés dels Diputats va rebutjar una proposta de parlamentaris catalans d’introduir al text del Codi Penal el requisit que la rebel·lió hagués de ser amb armes.

D’altra banda, Zaragoza també va insistir que el Tribunal Suprem no ha assegut al banc dels acusats la democràcia, sinó que, més aviat, al contrari. “És un judici en defensa de la democràcia”, va manifestar, alhora que va denunciar que les defenses “pretenguin transformar en víctimes de persecució aquells que han vulnerat l’ordre constitucional”. Així les coses, va qualificar els al·legats de les defenses d’“autèntics libels acusatoris” basats en un relat “alternatiu” de la realitat. En sintonia amb les seues paraules, el fiscal Cadena va valorar que la celebració del judici suposa el “triomf de la democràcia”.

La Fiscalia defensa que no hi ha sobirania catalana i nega que Catalunya es pugui autodeterminar

A més, el Ministeri Públic va insistir a negar que Catalunya tingui de dret l’autodeterminació. “No existeix una sobirania catalana, la sobirania del poble català no és possible”, va concloure Cadena, perquè, segons el seu plantejament no “es pot substituir la sobirania del poble espanyol per la de qualsevol poble que l’integri”. Al contrari, va admetre l’existència del dret a decidir, encara que va puntualitzar que correspon “a tot el poble espanyol”. “Uns quants no poden decidir sobre el que és de tots”, va reivindicar en aquest sentit. El fiscal Cadena va lloar la instrucció de la causa efectuada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i va reivindicar que en cap moment es van vulnerar ni els drets polítics dels parlamentaris acusats de rebel·lió ni tampoc dels ciutadans de Catalunya que, “en urnes democràtiques”, van anar a votar el 21 de desembre del 2017 en les eleccions convocades des de Madrid en aplicació de l’article 155. Així mateix, va defensar la presó preventiva de nou dels encausats davant del risc de fuga. En aquest sentit, va subratllar que alguns dels acusats s’han posat “voluntàriament” fora de la jurisdicció dels tribunals espanyols per evitar l’enjudiciament. Arran d’això, el fiscal Zaragoza va arremetre contra l’Audiència Territorial de Schleswig- Holstein per haver denegat l’extradició a Espanya de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió.

En aquest sentit, va acusar els magistrats alemanys d’incomplir “palmàriament” el marc legal de l’ordre de detenció europea per entrar a valorar el fons de l’assumpte “va assumir les funcions d’enjudiciament” i generant una “indeguda intromissió” en la jurisdicció dels tribunals espanyols. Malgrat tot, la Fiscalia també va justificar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. “Al final es va recórrer al 155 perquè no hi havia cap altra manera de tornar a la legalitat”, va afirmar Cadena. D’aquesta manera, va posar èmfasi en el fet que l’“atac obert a l’ordre constitucional” només va poder ser atallat amb la intervenció de les institucions d’autogovern perquè “ni Segòvia és dels segovians ni Catalunya dels catalans independentistes”.