Pedro Sánchez decidirà demà la data de les eleccions al quedar-se sense pressupostos

El Congrés va confirmar ahir el fracàs dels Pressupostos de l’Estat de Pedro Sánchez, que demà reunirà el Consell de Ministres, moment a partir del qual s’espera que reveli quan se celebraran les eleccions generals. Sense comptes, la legislatura s’escurça i ara falta conèixer la data, amb uns barons del PSOE que no volen que les generals coincideixin amb les locals i les autonòmiques en un superdiumenge el 26 de maig. L’oposició capitanejada per PP i Ciutadans apressa una data, i per la seua part els independentistes catalans, després de la ruptura de negociacions amb l’Executiu central i fer fracassar els pressupostos, insisteixen que podria continuar governant i que si posa les urnes és perquè confia a guanyar els comicis.

El ple del Congrés va tornar el projecte de Pressupostos al prosperar les esmenes de totalitat presentades pel PP, Cs, Coalició Canària, Fòrum Astúries, Esquerra i el PDeCAT. Junts van sumar 191 vots, mentre que el PSOE, Units Podem, PNB i Compromís només van reunir 158 diputats en contra de fer caure els comptes. El diputat de Nova Canàries, soci electoral del PSOE, es va abstenir.

La formació morada també creu que Sánchez “no té més remei” que convocar eleccions

El final del debat pressupostari es va convertir de facto en el tret de sortida d’una precampanya que s’allargarà el que decideixi Sánchez, l’únic amb potestat per convocar els comicis. Mentrestant, tot continuen sent especulacions i, encara que durant els últims dies ha guanyat força la possibilitat d’unes generals a l’abril, totes les dates que s’han estudiat mostren problemes. El dia 18 es presenta precipitat i el 28 suposaria haver de fer campanya durant les vacances de Setmana Santa. A banda del superdiumenge hi ha altres possibilitats, com sotmetre’s a una qüestió de confiança.

Amb aspecte seriós i sense fer cap valoració als mitjans, Sánchez va abandonar el Congrés, després de veure com el ple li tombava els pressupostos. Va ser la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, l’encarregada d’analitzar la situació i, una vegada més, va assegurar que la intenció de l’Executiu és seguir treballant. “Els ciutadans han de prendre’n bona nota, i el Govern continuarà treballant per frenar aquesta dreta que diu no a la pujada del salari mínim, no al millor accés a l’habitatge i no a abaratir la factura de la llum”, va voler remarcar. A l’altre costat, la majoria dels partits de l’oposició només plantegen una possibilitat: la convocatòria immediata d’eleccions.

El líder del Partit Popular, Pablo Casado, considera “inajornable” la convocatòria electoral i ahir mateix va començar a llançar els seus missatges de campanya. Per començar, va recalcar la seua intenció de repetir una aliança com l’andalusa i aposta per formar un “front comú” amb Ciutadans i Vox per fer front al separatisme i, va dir, al populisme.

Albert Rivera, des de Ciutadans, va llançar un dia més els seus retrets al bipartidisme, però no va voler tanmateix posar línies roges a possibles pactes postelectorals, inclòs el PSOE. Malgrat tot, va repetir, una vegada i una altra, que “s’ha de fer fora Sánchez de la Moncloa”.

Irene Montero va ser l’encarregada de demanar des de Podem fins al final el suport als pressupostos ja derrotats i que la formació morada fa seus. Amb tot, va admetre que al president socialista no “li queda més remei” que convocar eleccions. Si Sánchez optés finalment per no fer-ho, per esperar un temps abans d’anar a les urnes, a la direcció de Podem ja han deixat clar que no l’hi posaran fàcil i no li aprovaran sense més ni més els decrets que presenti. Podem considera clar que després de la votació d’ahir queda trencada la majoria de la moció de censura que va portar Sánchez a la Moncloa.

Així doncs, queden en l’aire les diferents modificacions tributàries amb les quals el Govern buscava augmentar un 9,5 per cent la recaptació, fins als 227.356 milions d’euros, i que ara el Govern haurà de decidir si aprova a través de decrets llei. Entre aquestes, destacava la modificació de tipus de Societats o l’augment de l’IRPF per a rendes altes.