Zaplana i els seus testaferros van cobrar mossegades per 10,5 M€

L’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i almenys dos dels seus suposats testaferros van cobrar mossegats per adjudicacions públiques que van poder arribar als 10,5 milions d’euros, segons conclouen els investigadors del cas Erial, al sumari del qual ha tingut accés Efe. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil situa Zaplana com a suposat cap i administrador ocult de la xarxa corrupta que “es va valer en el seu dia del càrrec que ostentava fent partícips la resta dels investigats, ja que els necessitava perquè exercissin determinats papers”.

Així mateix, els investigadors creuen que Zaplana és actualment beneficiari de béns i fons que tenen l’origen en els pagaments d’algunes empreses mercantils del grup Sedesa, entre d’altres, a firmes establertes a Luxemburg després de ser beneficiàries de les adjudicacions per la concessió de l’explotació administrativa d’un dels lots de la ITV i dels parcs eòlics del País Valencià.

Un excomissari denuncia “condicions” per investigar el suposat espionatge polític a Madrid

En un altre ordre de coses, l’excomissari Jaime Barrado va afirmar ahir al judici per l’espionatge polític a Madrid que hi va haver “condicions” per arribar “a la veritat” dels fets i va subratllar que va advertir “irregularitats” de l’exfiscal en cap Manuel Moix, indicant que es va queixar al comissari general però tot va quedar “en un calaix”. Dos defenses de l’espionatge van anunciar accions legals contra Moix i comissaris de la Udef per prevaricació.

Per la seua banda, el capitost de Gürtel, Francisco Correa, va admetre “tota la responsabilitat” derivada del judici per les contractacions d’Aena amb Gürtel, però va matisar que ell pot dir poc en aquesta causa perquè no hi va intervenir, a diferència del gestor de les seues empreses, Rafael de León.