Forn nega una “ordre política” als Mossos per permetre l'1-O

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va assegurar ahir al judici al Suprem que ni ell ni cap membre del Govern van donar una “ordre política” als Mossos d’Esquadra perquè “incomplissin” les seues funcions de policia judicial i permetessin la celebració de l’1-O. Forn, que a diferència d’Oriol Junqueras sí que va respondre a l’acusació, va dir que tots els comissaris dels Mossos l’han acreditat en les seues declaracions judicials. En aquesta línia, va tornar a distingir entre el seu suport polític al referèndum i la seua funció com a titular d’Interior. L’advocada de l’Estat li va replicar que li semblava “difícil d’entendre” aquesta duplicitat.

Forn, que s’enfronta a setze anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, va trampejar una de les qüestions claus de la seua acusació –la presumpta advertència dels Mossos al Govern sobre el risc de violència l’1-O en una reunió prèvia– assegurant que “no van plantejar que hi hagués un escenari de violència generalitzada” sinó que “només ens van manifestar la seua preocupació per actes puntuals”.

A més, va recalcar que la declaració unilateral d’independència era una “declaració política” que “no es votava” i que a més no es va publicar als butlletins oficials ni del Parlament i de la Generalitat. L’exconseller va ser preguntat pels últims dies abans de l’aplicació de l’article 155 i com es van precipitar els esdeveniments que van acabar en la DUI. Primer, li van preguntar per la reunió que es va fer la nit del 25 d’octubre al Palau de la Generalitat, on els membres del Govern van discutir sobre la conveniència o no de convocar eleccions. A preguntes del fiscal Fidel Cadena, va dir que ell mateix va donar suport en aquesta reunió a la convocatòria electoral, “igual” que l’expresident Carles Puigdemont. Segons va dir, la intenció era evitar l’aplicació del 155, però va recalcar que no hi va haver resposta per part del Govern de Rajoy i el PP ja plantejava la suspensió de l’autonomia encara que se celebressin els comicis. “Això va portar a la declaració, no d’independència, sinó la que es va aprovar”, va explicar.

A la pregunta de per què es va portar la DUI al Parlament el 27 d’octubre, el mateix dia que es votava al Senat l’aplicació del 155, Forn va recalcar que “van esgotar fins a l’últim moment la recerca d’una sortida política a la situació”, sobretot tenint en compte que hi havia “personalitats” com el lehendakari, Iñigo Urkullu, que estava exercint de mediador. El dia 27, Puigdemont no va prendre la paraula al Parlament, va dir Forn, perquè era “un acte parlamentari, no del Govern”. “Es va fer alguna cosa que fes pensar algú en la creació d’un nou estat?”, va preguntar el seu lletrat Xavier Melero, a la qual cosa l’exconseller va contestar que no, i que només hi va haver “discursos polítics” a les escales de la Cambra catalana. Una vegada es va aplicar l’article 155 i el Govern va ser cessat, es van presentar sengles querelles a l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per rebel·lió, sedició i malversació, i Forn va admetre que en el moment en què se’n va assabentar era a Brussel·les –on era Puigdemont–. “Vaig tornar coneixedor que tenia una citació a l’Audiència Nacional i perquè estic convençut que l’organització i participació en un referèndum no és cap tipus de delicte i volia venir a explicar-me. No vam tenir l’oportunitat de fer-ho amb tranquil·litat perquè vaig rebre la citació un dia abans i no vam poder preparar les declaracions”, va apuntar.

Durant l’interrogatori hi va haver diversos errors i, per exemple, el fiscal li va preguntar per una reunió a la qual suposadament havien assistit Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una data en la qual els dos ja estaven a la presó. També va parlar sobre els incidents a les portes de la conselleria d’Economia, afirmant que hi havia set cotxes de la Guàrdia Civil, mentre que Forn va parlar de dos, quan en realitat van ser tres vehicles. A més, el fiscal va acusar la Crida, quan aquesta agrupació ni estava fundada.