Oriol Junqueras es defineix com a “pres polític” i diu que “votar no és delicte”

Oriol Junqueras va utilitzar el dret a no respondre a les acusacions i només ho va fer al seu advocat en una declaració que va començar definint-se com a “pres polític” i recordant la seua trajectòria política. Va justificar que el referèndum i la declaració d’independència es van deure a la negativa del Govern central a negociar i va remarcar que “ho continuarem intentant després del judici”.

Des del primer moment, Oriol Junqueras, que s’enfronta a una petició fiscal de 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació, va voler deixar clar que està “convençut” que està en un “judici polític” en què se l’acusa per les seues idees i no per fets. “Vaig assumir anar a la presó i que potser havia de passar un any i mig sense poder parlar”, va afirmar l’exvicepresident, a la presó des del 2 de novembre del 2017, que va aprofitar la intervenció per llançar un missatge: “No som enemics de ningú, ens agradaria que ningú no ens tingués com a enemics”, va insistir el líder d’Esquerra Republicana. Després d’“un any i mig de silenci forçat –va dir–”, Junqueras va dedicar bona part de la intervenció a negar que el Govern contemplés la violència com a manera d’assolir la independència de Catalunya, com ja va fer davant del jutge d’instrucció, Pablo Llarena. “Mai, mai, mai, mai [...] Ningú pot tenir cap dubte sobre el fet que sempre hem rebutles jat la violència”, va dir el dirigent d’Esquerra Republicana, que va eludir pronunciar-se sobre la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), considerada il·legal pel Tribunal Constitucional. És per això que la seua visió del que va passar el 20 de setembre del 2017 a la conselleria d’Economia és que hi va haver una concentració d’“actitud pacífica, respectuosa, amb càntics”, en la qual “es repartien clavells” i “cantaven el Virolai, un himne religiós”, sense abordar els presumptes incidents que imputa la Fiscalia i que són la base de la seua acusació per rebel·lió.

Respecte a l’1-O, va arremetre contra les forces i cossos de seguretat de l’Estat al denunciar que van actuar amb una “violència injustificada, innecessària i que contradeia el mandat judicial” fins al punt que era “absolutament impossible d’imaginar que hi hagués una intervenció policial d’aquest tipus”, per fer front al comportament “cívic, pacífic i exemplar” de la població. Va dir que l’obligació del Govern era protegir el dret al vot i que la Policia va buscar la crispació.