Continuïtat i incògnites a Lleida

Tres dels actuals diputats al Congrés per Lleida aspiraran a revalidar l’escó com a caps de llista el pròxim 28 d’abril. Seran Xavier Eritja per ERC, partit que per primera vegada va aconseguir el 2016 la victòria en unes eleccions generals a Lleida després de la restauració de la democràcia; Jaume Moya pels Comuns, després que fa tres anys donés la gran sorpresa al convertir-se en la tercera força més votada; i el veterà José Ignacio Llorens pel PP, que el 2016 va aconseguir recuperar l’escó que havia perdut uns mesos abans i deixar sense representació el PSC. La incògnita se centra en els candidats de PDeCAT, PSC i Ciutadans. En els primers no repeteix Toni Postius, ja que està centrat en les municipals de maig en les quals aspira, igual que ERC, a prendre la vara d’alcalde al PSC, una cosa que la seua predecessora CiU només va aconseguir una vegada des de la restauració democràtica de la mà de Manuel Oronich el 1987, tot i que no va acabar el mandat ja que Antoni Siurana va recuperar el ceptre després d’una moció de censura.

els diputats que tornen a encapçalar la llista

Xavier Eritja

. ERC: 45.303 vots el 2016. Objectiu: Va guanyar per primer cop el 2016 i ara aspira a dos escons.

Jaume Moya

. ECP: 29.974 vots el 2016. Objectiu: Va ser la gran sorpresa fa tres anys i ara el repte és repetir.

José Ignacio Llorens

. PP: 24.355 vots el 2016. Objectiu: Va guanyar l’escó perdut el 2015. Conservar-lo seria un èxit.

el que no

Toni Postius

. PDeCAT : 40.794 vots el 2016. Objectiu: Guanyar, ara com a Junts per Catalunya

El candidat o candidata dependrà en bona mesura de les negociacions entre els dos sectors dels hereus de CiU; els més fidels al partit, entre els quals hi ha l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i la cúpula de Barcelona que dirigeixen Bonvehí i Ferran Bel, i els seguidors de Carles Puigdemont i la Crida, entre els quals hi hauria el delegat del Govern, Ramon Farré, Postius i algun destacat alcalde del Pirineu.

El procés de primàries s’obrirà en breu i si no hi ha acord decidiran els militants. Tampoc es descarta un independent no-alineat a cap dels dos bàndols. Pel que fa al PSC, que en aquests moments no compta amb representació a Madrid, tampoc té el número u decidit i el ventall de candidats va des del subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, fins a algun regidor de la Paeria o a noms de pes al partit.

El que queda clar és que Mónica Lafuente no repetirà perquè ha traslladat la seua activitat política Barcelona. Finalment, Ciutadans, que el 2016 va punxar, aspira a prendre l’escó del Partit Popular. El seu últim cap de llista va ser Óscar Uceda, però ara tot està obert i podria canviar.

Dos dels quatre escons, susceptibles de canviar d’amo Lleida només aporta quatre diputats al Congrés, però davant els ajustats resultats que preveuen les enquestes de cara a formar una nova majoria de govern, qualsevol canvi pot ser decisiu. En aquest sentit, a priori tot sembla apuntar que és més que probable que Esquerra Republicana i la marca electoral que presenti el PDeCAT puguin tenir assegurat un escó, però els altres dos no tenen un amo clar. De fet, una de les grans sorpreses a les successives eleccions celebrades el 2015 i el 2016 va ser que un d’ells anés per la marca dels Comuns, mentre que l’altre se’l va adjudicar als primers comicis el PSC i als segons, el Partit Popular. A més, en aquests últims ERC va quedar relativament a prop d’aconseguir dos escons, cosa que hauria deixat fora també els populars. Així les coses, uns centenars de vots poden acabar provocant canvis substancials.