Turull titlla la DUI de "política" i defensa que sempre va buscar pactar l'1-O

L’exconseller de Presidencia Jordi Turull ha qualificat la declaració unilateral d’independència (DUI) com una "expressió de voluntat política" com conseqüència d’un referèndum, declarat il·legal per la justícia espanyola, que el Govern va intentar "fins l’últim minut" que "fos pactat" amb l’Executiu central. Turull ha respost durant més de tres hores i en castellà a les preguntes del fiscal Jaime Moreno, a qui ha acusat de defensar un relat entorn de la violència que "no té sentit" i és "delirant", ja que els ciutadans de Catalunya són "pacífics", al contrari que la Policia i la Guàrdia Civil, l’actuació del qual l’1-O va ser "desproporcionada, no el següent".

Com ja va fer Forn la passada setmana, aquest dimarts Turull ha tornat a titllar la resolució de la DUI de "declaració política" que encaixava "amb el sentir majoritari del poble català" després dels resultats de l’1-O, fins el punt que quan el fiscal se li ha preguntat que precisés si es va tractar o no d’una declaració formal d’independència, ell ha insistit: "Va ser una expressió de voluntat política".

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar "fins l’últim minut" que aquest referèndum "fos pactat" amb l’Executiu central, encara quan l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de "referèndum o referèndum". Segons la seua versió, el Govern "va apostar pel referèndum" però no per la "via unilateral" perquè l’objectiu del Pacte Nacional per al Referèndum era "buscar un acord amb l’Estat".

Com que l’acord amb el Govern central no va arribar mai, es van veure forçats a realitzar un "exercici de ponderació" entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb "el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya". "Nosaltres, ponderant-ho tot, és de la manera que vam anar actuant", ha subratllat. Turull ha assegurat que per una interlocutòria del Constitucional "que no mereix retret penal" porta un any a la presó, quan el Govern central incompleix cada dia el que dicta el TC i "aquí no passa res". I quant a la violència, clau en el relat de la Fiscalia per justificar la rebel·lió, ha negat que es contemplés com a mètode per assolir la independència perquè seria una "operació fracàs", mentre ha proclamat el "pacifisme" de la gent de Catalunya. "Som el país de Pau Casals (compositor del "cant dels ocells", considerat un himne per la pau). Per molt que es presenti a la gent de Catalunya com a violenta, aquest relat no té cap sentit, és més, és delirant", ha afirmat, no sense abans culpar la Policia i la Guàrdia Civil per una actuació "desproporcionada no, el següent" l’1-O.

De fet, en un moment del seu interrogatori, ha aprofitat una pregunta del fiscal Jaime Moreno per retreure-li que aquests dies ha sentit "alguna expressió en to acusatori" que li sembla que és "una autèntica falta de respecte als ciutadans de Catalunya". I ha asseverat: "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles ni són gent que aquesta militaritzada. La gent sigui independentista o no, d’esquerres o de dretes, la gent té criteri". Ha estat aquí quan el president del tribunal Manuel Marchena ha intervingut -ho ha fet després en més ocasions- per advertir-li que "no aprofiti l’interrogatori per fer un judici de valor sobre el que li sembla l’acusació", ja que "tindrà dret en el torn d’última paraula a alleujar-se tot el que vulgui".

Amb la mateixa contundència amb què ha negat la violència en el "procés", Turull ha rebutjat que la Generalitat destinés "ni un euro" en l’organització de l’1-O o a la publicitat institucional, que li va sortir gratis a l’Administració, una cosa evident al seu judici, perquè és "impossible" autoritzar cap partida sense haver passat abans "pels tràmits de fiscalització". Sobretot en un moment en el qual Catalunya tenia els comptes intervingudes fins el punt que se’ls va preguntar "si a través del banc de teixits i sang s’estava destinant diners al referèndum", una actuació del Govern central que ha qualificat d’"absolutament surrealista", que mostra la falta de "confiança als servidors públics que evidentment no haurien deixat gastar diners públics".

Igual com s’ha desmarcat del registre de votants a l’exterior, qui va ser home fort del Govern ha dit desconèixer d’on van sortir les urnes o des de quin departament es va configurar el cens electoral que permetia votar en qualsevol col·legi.