PANORAMA
Romeva diu que el referèndum va ser "legal" i la DUI, un text "polític"
Afirma que les úniques armes que hi va haver a la concentració del 20-S van ser les de la Guàrdia Civil || No respon les acusacions per considerar-se “pres polític”
Després de l’interrogatori a Turull, el conseller cessat d’Exteriors, Raül Romeva, va ser el següent a declarar davant del tribunal. En aquest sentit, a diferència del seu predecessor i continuant la línia del vicepresident destituït, Oriol Junqueras, Romeva va respondre només les preguntes de la defensa. En canvi, va rebutjar contestar les acusacions al considerar-se un “pres polític” que acumula 366 dies en empresonament preventiu. Romeva va defensar que el Govern de Carles Puigdemont mai no va pensar que l’1-O fos il·legal perquè havia estat eliminat el delicte de convocatòria de referèndums del Codi Penal. A més, també va explicar que la declaració unilateral d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre del 2017 era un document “polític” que havia de servir per poder continuar negociant amb l’Estat en compliment de la voluntat popular. “La DUI reiterava un procés de negociació. Per això vam instar a iniciar un procés de negociació multilateral en aquell moment”, va manifestar Romeva. Arran d’aquest fet, va insistir que l’oferta de diàleg amb el Govern central continua encara en peu, encara que no hagi trobat interlocutors de moment. “Per arribar a acords és necessari parlar”, va reflexionar Romeva, alhora que va subratllar que “la carpeta catalana és un debat incòmode”.
D’altra banda, en relació amb la concentració davant de la conselleria d’Economia del 20 de setembre de l’any 2017, durant l’escorcoll que estava efectuant al seu interior la Guàrdia Civil, Romeva va afirmar que “les úniques armes que allà hi havia eren les de la Guàrdia Civil”. Altrament, va remarcar que aquella manifestació no es va constituir en cap classe d’“alçament”.
Romeva també va assenyalar que no va marxar del territori espanyol “perquè estic convençut que el que hem fet era lícit, legítim i legal i no tinc por a defensar allò que era una responsabilitat i també un deure”. Tot i això, va lamentar que “que aquells qui havien de fer política no la fessin i passessin la responsabilitat als tribunals”. Així, Romeva va instar els magistrats del Suprem a tornar aquest assumpte al camp de la política.
Per altra banda, Romeva es va definir com a expert en la “cultura de la pau” i també va explicar que es va posicionar a favor de la independència després que el Tribunal Constitucional, en una sentència de l’any 2010, retallés l’Estatut del 2006 que ja havia estat ratificat pels catalans.