Rull critica la “falta d’autoritat moral” del TC

La cinquena sessió del judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem va palesar que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han deixat en segon pla l’acusació de rebel·lió i se centren a demostrar la malversació i la desobediència. La vista, en la qual els fiscals i l’advocada de l’Estat van incórrer en nombrosos lapsus i titubejos, va arrancar amb la declaració del conseller cessat de Territori, Josep Rull, que, en primer terme, i igual com va fer dimarts el també conseller destituït amb el 155 Jordi Turull, va protestar al no poder parlar en català després que els magistrats rebutgessin la traducció simultània. Rull va denunciar la “falta d’autoritat moral” del Constitucional i va retreure l’“ús sistemàtic” que d’aquesta institució va fer el Govern de Mariano Rajoy per “minimitzar l’autonomia catalana”. Així mateix, va afirmar que el Govern de Carles Puigdemont va exhaurir “totes les vies possibles que dóna l’Estat per fer un referèndum” i que “sempre es va buscar l’equilibri entre l’imperi de la llei i el principi democràtic”. Rull va assegurar que la Generalitat va apostar pel referèndum perquè es tenia la “convicció” que no era constitutiu de delicte. En relació amb l’1-O, va reiterar que no es va gastar “ni un euro públic” i va afirmar que “mai m’hauria imaginat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegarien aquell nivell de violència contra gent pacífica”, en al·lusió a les càrregues que van efectuar contra els votants. Rull va manifestar que la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre del 2017 va ser una declaració “política, formal i solemne”. D’altra banda, també va criticar la Fiscalia per fer servir termes com ara “tumult, turba, multitud o massa” per referir-se a les persones concentrades davant de la seu de la conselleria d’Economia el 20-S. “Per a mi va ser l’exercici del dret a manifestació”, va dir. Rull també va afirmar que hauria estat “irresponsable” permetre que el vaixell Piolín, que allotjava part dels efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil destacats a Catalunya per l’1-O, atraqués al port de Palamós perquè això hauria “hipotecat de forma severíssima” l’activitat de creuers. Arran d’això, va subratllar que li van semblar “molt malament” els escraches als agents allotjats en un hotel de Reus “però també els policies sortint amb les seues porres reglamentàries”.

Després de Rull, la següent a ser interrogada va ser la consellera cessada de Treball, Dolors Bassa, que va insistir que la convocatòria d’un referèndum no és delicte. “Hi havia normes internacionals que emparaven la seua celebració”, va dir, alhora que va deixar clar que “va acatar” la suspensió decretada pel TC. A més, va manifestar que “no era necessari per declarar la independència. Mai va ser un acte concloent.