Sánchez homenatja l'exili espanyol a França davant de les tombes d'Azaña i Machado

Vuitanta anys després que gairebé mig milió de persones travessés la frontera francesa al fugir d’Espanya quan es va acabar la Guerra Civil, el president del Govern, Pedro Sánchez, va demanar ahir diumenge perdó a l’exili en nom de tot el país.

A les platges d’Argelers, Sánchez va tancar amb el seu discurs una jornada d’homenatge a l’exili a diverses localitats del sud de França, que han inclòs la visita a les tombes de l’últim president de la República, Manuel Azaña, a Montalban, i del poeta Antonio Machado, a Cotlliure.

Sánchez va admetre que “tard, molt tard”, fins i tot “a deshora”, ha arribat aquest homenatge i aquesta petició de perdó d’Espanya al seu exili. Però també, va afegir, “amb l’orgull de recuperar-los per sempre”.

En aquestes platges que el 1939 van arribar a allotjar 100.000 espanyols en els camps d’internament que van muntar els francesos, Sánchez va advertir que “no hi ha lloc per a la indiferència” ni “mirar cap a un altre lloc” pensant que “l’antisemitisme, l’homofòbia, la xenofòbia o el nacionalisme excloent són petits vents sense importància que s’apagaran sols”.

Sánchez va explicar que ha volgut amb aquest viatge “retre homenatge a aquella democràcia espanyola que va ser derrotada per la tirania”.

Un homenatge que es va personificar en les figures d’Azaña i Machado, les tombes del quals va visitar, va explicar, per mostrar “el respecte de la seua pàtria que un dia els va ser negat”.

Després de recordar-los com “dos persones dialogants, cultes, creatives, pacífiques i assenyades” que “qualsevol país hauria volgut tenir entre els seus ciutadans”, Sánchez va considerar que el fet que la majoria dels espanyols, independentment de la seua ideologia, llegeixi a Azaña i Machado és una prova que la Constitució del 1978 “va restaurar els valors” de la República del 1931.

Uns valors que fan que “aquesta és l’Espanya amb què va somiar Azaña”, una Espanya “unida, diversa, democràtica, tolerant i en continu progrés”, va recalcar. Familiars d’Azaña –la seua neboda María José Navarro Azaña i el seu nebot nét Santiago de Rivas– i de Machado –el seu nebot Manuel Álvarez Machado– o l’historiador –i exiliat– Nicolás Sánchez Albornoz van estar en aquests actes. Tots ells van celebrar que 80 anys després s’hagi produït un homenatge institucional a l’exili per part del Govern.

Concentració independentista davant de la visita del president Uns 250 independentistes es van concentrar ahir a Cotlliure coincidint amb la visita del president del Govern central , Pedro Sánchez, a la tomba del poeta Antonio Machado, dos dies després de complir-se els 80 anys de la seua mort a l’exili. El van rebre minuts després de les 14 hores rere un cordó policial a uns 100 metres del punt on el cotxe del president va arribar, i van xiular al seu pas. Els manifestants van corejar sobretot “Ni França ni Espanya: Països Catalans”, “Llibertat presos polítics”, “Aquest judici és una farsa” i “Fora les forces d’ocupació”; una de les pancartes més repetides va ser “República és llibertat”; van cantar Els Segadors, van onejar banderes independentistes i van corejar alguna vegada “Pedro Sánchez, a casa”. La mobilització va començar sobre les 11.15 del matí, i la policia francesa els va impedir des del principi atansar-se més al cementiri.