Borrell encapçalarà la llista del PSOE a les eleccions europees del 26 de maig

El ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, encapçalarà la llista del PSOE al Parlament Europeu (PE) a les eleccions del proper 26 maig, han confirmat a Efe fonts de la direcció del partit.

El PSOE va obrir fa una setmana el seu procés d’elaboració de llistes i les aprovarà definitivament en un Comitè Federal el 17 de març.

El nom de Borrell per encapçalar la candidatura a les europees va començar a sonar el mes de novembre passat i el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, va subratllar que podria ser un "extraordinari candidat" en una entrevista amb Efe el gener últim.

Vinculat al projecte amb què Sánchez va guanyar les primàries i el 39 Congrés de 2017, Borrell va ser nomenat per aquest ministre d’Afers Exteriors el juny de 2018, després del triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy.

Fonts del seu entorn asseguraven llavors que Borrell, que a l’abril complirà 73 anys, no volia ser ministre, i assenyalaven ara que tampoc no volia encapçalar la llista al PE.

En els últims dies s’ha especulat que podria ser el número u de la llista del PSOE a les generals per Barcelona, per plantar cara a la candidata de Cs, Inés Arrimadas.

La seua posició molt crítica amb el "procés" independentista català i la seua participació en manifestacions i debats per rebatre els arguments dels sobiranistes li han conferit un especial principi d’autoritat entre els seus i va tenir a més una destacada participació en la campanya de Miquel Iceta per a la presidència de la Generalitat en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017.

Nascut a la Pobla de Segur (Lleida), el 24 d’abril de 1947, Josep Borrell Fontelles ha estat ministre d’Obres Públiques amb Felipe González (1991-1996), diputat en el Congrés des de 1986 a 2000, president del Parlament Europeu (2004-2007) i president del Instituto Universitario Europeo (2010-2012).

És enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor en Ciències Econòmiques per la Complutense de Madrid.

Després de llicenciar-se en Enginyeria, va marxar a Israel per treballar en un "quibuts", on va conèixer la que va ser la seua esposa, la francesa Carolina Mayeur.

El 1975 va ingressar al PSOE on va ser membre de la seua Comissió d’Energia de la Secretaria Federal i de la Comisión Ejecutiva Regional de la Federación Socialista Madrileña (FSM).

Després de la victòria socialista d’octubre de 1982, va ser secretari general del Pressupost i Despesa Pública i el febrer de 1984 secretari d’Estat d’Hisenda.

A les generals de juny de 1986 va ser elegit diputat i des d’aleshores va aconseguir successives reeleccions en els de 1989, 1993, 1996 i 2000.

Durant la seua etapa com a secretari d’Estat d’Hisenda van tenir especial repercussió els expedients aixecats a Lola Flores, Pedro Ruiz o Marujita Díaz.

En el 34 Congrés del PSOE, el juny de 1997, va ser elegit per a la nova Comissió Executiva liderada per Joaquín Almunia, després de renunciar a la Secretaría General Felipe González.

En les primàries del PSOE per a la designació del candidat presidencial, l’abril de 1998, va guanyar davant el seu oponent, el secretari general Almunia. Tanmateix, el 14 de maig de 1999 va renunciar com a candidat a la Presidència del Govern, com a conseqüència del cas Huguet-Aguiar, dos persones de la seua confiança investigats per frau fiscal i suborn.

El juny de 2004, va ser elegit eurodiputat com a cap de llista del PSOE a aquests comicis i el 20 de juliol va ser triat president del Parlament Europeu fins gener de 2007, després d’un acord del Grup Socialista amb el Popular, que va ostentar la presidència la segona part de la Legislatura.

El gener de 2010 va ser nomenat president del Instituto Universitario Europeo amb seu a Florència, càrrec de què va dimitir l’abril de 2012 a causa d’un conflicte d’interessos en tant que també formava part del Consejo Asesor Internacional de l’empresa Abengoa, dedicada al desenvolupament tecnològic sostenible als sectors d’energia i medi ambient.