Jordi Cuixart assegura que l'1-O va ser un "acte de desobediència civil"

El judici del procés es va reprendre ahir amb la declaració del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que es va centrar a expressar la voluntat de no renunciar a l’exercici dels drets fonamentals. Així, va afirmar que les declaracions que va prestar davant del jutge d’instrucció Pablo Llarena estaven condicionades per la seua “voluntat de sortir de la presó al preu que fos”, encara que la seua prioritat ja no és deslliurar-se de la presó sinó solucionar el conflicte català.

El president d’Òmnium Cultural, que afronta disset anys de presó per un delicte de rebel·lió, va proclamar llavors que, com ja va fer durant la instrucció davant de Llarena, continua “negant rotundament” que la societat civil exercís cap tipus de violència en el procés independentista.

Durant l’interrogatori del fiscal, Cuixart es va autodenominar “pres polític i no un polític pres”, ja que no és polític i sí que és activista social. A més, va recriminar en diverses ocasions el representant del Ministeri Públic per tallar-li les respostes. “Deixi’m acabar”, li va reclamar en diverses ocasions. Per la seua part, el jutge

Marchena

va cridar l’atenció a l’acusat pel llenguatge col·loquial que estava utilitzant durant la seua declaració.

Va insistir que l’actitud dels manifestants el 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d’Economia i vicepresidència va ser “pacífica”, i va considerar que el dany dels cotxes de la Guàrdia Civil va ser un fet “anecdòtic”, encara que va reconèixer que aquesta actitud va suposar una “ruptura de la no-violència” i “no pròpia del civisme del moviment sobiranista”. A preguntes del fiscal, va admetre la intenció dels missatges a Twitter que va enviar durant la jornada de l’1-O, i va afirmar que des de la seua organització tenien “plena consciència” que com més gent hi hagués als col·legis o centres electorals més podria visualitzar-se que “la violència davant de la policia era desproporcionada”.

Així, va negar categòricament l’ús de la violència tant el 20-S com el referèndum de l’1-O, al qual es va referir com “l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa”, del qual tots els espanyols haurien d’estar orgullosos. Perquè, com va dir, “l’Estat de dret no està per sobre de la democràcia”, una reflexió que xoca amb el que va manifestar el passat dia 20 Felip VI quan va assegurar que “no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret”. Segons Cuixart, el referèndum no tenia com a objectiu “atacar tota l’ordenació jurídica, sinó un fet concret”, és a dir, la suspensió per part del Tribunal Constitucional del referèndum. “L’única manera de demostrar disconformitat és exercir el dret a la manifestació assumint com assumeixo jo avui les conseqüències de la desobediència civil”, va reconèixer. Cuixart va citar històrics líders i pacifistes com Rosa Parks, Martin Luther King o Mahatma Gandhi per defensar el seu posicionament. Davant del “dilema” generat per la suspensió de l’1-O per part del TC, van apostar per “defensar l’exercici de drets fonamentals”.