POLÍTICA
La compareixença d'Artur Mas al Suprem en 10 frases
L’expresident ha assegurat al Suprem que l’1-O no va ser vinculant
La compareixença d'Artur Mas al Suprem en 10 frases
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha assegurat al Suprem que l’1-O no va ser vinculant des del punt de vista jurídic i ha destacat que la implicació de l’executiu de Carles Puigdemont en la celebració del referèndum va ser "fins i tot inferior" que la del seu Govern en el 9N de 2014.
Mas, que va arribar a declarar com investigat davant de l’instructor Pablo Llarena, ha comparegut aquest dimecres com a testimoni al Suprem en el judici a la cúpula del procés, en una de testifical en què ha indicat que mai no va pensar que l’Estat seria "tan poc intel·ligent" d’ordenar la intervenció policial de l’1-O, ja que podia "desnaturalitzar jurídicament" la votació.
La compareixença de Mas al Suprem es pot sintentizar en deu fragments:
- "El 9 N de 2014 no era vinculant jurídicament, ho podia ser políticament... l’1-O de 2017 es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic, però no es va aconseguir".
- "No es va voler entrar en un buit legal, sinó mantenir-se en marcs legals que donessin seguretat... Estàvem entrenats en les suspensions automàtiques del TC. Es donava per assegurança que aquesta suspensió es produiria... Es va mantenir l’organització del referèndum, certament ningú no es va fer fora de la voluntat de dur a terme el referèndum, però la vinculació de la Generalitat (en l’1-O) va ser fins i tot inferior de la que s’havia produït el 9N"
- Sobre el 9 N i l’1-O: "Qui finalment va retenir el pes fonamental d’ambdues consultes? La gent organitzada a nivell civil, no va ser l’administració. Allà hi havia la prova que l’administració perdia un cert control sobre la capacitat operativa i era o rellevada o complementada per la societat civil organitzada. Com que jo sabia això, la meua recomanació va ser que 'si aneu cap al referèndum, que mai no es perdi aquesta capacitat pròpia d’iniciativa institucional, de convocar eleccions’".
- "Alguna de les idees que arribaven era que la presència de la gent al carrer no havia de ser un sol dia, esporàdica, sinó més permanent. Quan això es plantejava, els responsables polítics van refusar aquest escenari pel risc que això podia comportar de violència després de l’experiència de l’1-O. Qualsevol escenari en el qual que es pogués arribar a produir violència, per intervenció de l’Estat, era esquivat amb l’ànim d’evitar qualsevol indici de violència a Catalunya".
- "Mai no vaig pensar que l’Estat enviaria forces d’ordre públic per intervenir (l’1-O). Em vaig equivocar. L’Estat tenia prou instruments per a, des d’un punt de vist jurídic, desnaturalitzar el referèndum. Tenint en compte els poders naturals de l’Estat, per què anaven a fer una cosa tan poc intel·ligent que podia donar la volta al món? No pensava que anava a ser tan poc intel·ligent. Em vaig equivocar".
- "En alguna reunió de 2016, quan es va suscitar una alteració del full de ruta, em vaig permetre la llicència de recordar que si s’optava pel referèndum jo no m’oposaria però que mai no es perdés per part del Govern la capacitat d’iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar...Els vaig dir que no abandonessin mai la possibilitat de convocar eleccions".
- Sobre la seua renúncia després del 27S: "Decideixo jo marxar. Davant de la decisió legítima de la CUP, jo tenia dos opcions: o convocar eleccions o marxar. I la decisió va ser meua. Vaig marxar perquè vaig voler i perquè vaig pensar que era el millor camí perquè pogués prosseguir el mandat que havíem rebut a les urnes en unes eleccions amb una participació molt alta".
- Sobre la llei de Transitorietat Jurídica: "Es va suscitar un debat amb certa controvèrsia perquè no estava clar segons el parer d’alguns que aquesta llei fos imprescindible i s’advertia que el recorregut operatiu seria molt curt, perquè seria immediatament impugnada al Tribunal Constitucional i suspesa, com així va ser."
- "Al Parlament es va escoltar 'referèndum o referèndum’, però en les reunions jo sempre vaig escoltar la voluntat d’acordar els termes d’aquest referèndum amb el Govern, sempre. Quan Puigdemont va visitar Rajoy a La Moncloa li va oferir pactar data, pregunta i condicions anteriors i posteriors. Quan algú ofereix pactar és que no vol fer-ho unilateralment".
- "Hi va haver una declaració d’independència en el Parlament, però també hi va haver una altra cosa, en les eleccions del 21-D, hi va haver una votació encara major i es va mantenir la majoria absoluta a favor de la independència. "Si agafa la fotografia completa, amb el 9N, les eleccions del 27S, l’1-O i el 21-D, allà si hi ha un mandat".
