Rajoy sosté que l'article 155 era "més just" que l'estat d'excepció

Després que dimarts finalitzés l’interrogatori als dotze líders independentistes que està jutjant el Tribunal Suprem per la seua suposada vinculació amb el referèndum de l’1-O, la vuitena sessió del judici, que es va celebrar ahir, va donar inici a l’interrogatori dels cinc-cents testimonis proposats per les parts. Els magistrats van acordar que, en primer terme, testifiquin les persones que ostenten o han ostentat responsabilitats polítiques, a fi de separar temporalment la seua compareixença de les cites electorals que tindran lloc en els pròxims mesos. Així les coses, un dels testimonis que es van asseure ahir al tribunal va ser l’expresident del Govern central Mariano Rajoy, que presidia l’Executiu en el moment en què va tenir lloc la votació sobre l’autodeterminació de Catalunya. Sobre aquesta qüestió, va subratllar que va deixar clar a la Generalitat que “en cap cas” negociaria un referèndum.

“Mai hi va haver res de què parlar, els vaig deixar clar que no hi hauria cap referèndum”, va remarcar, alhora que va posar èmfasi que la unitat d’Espanya i la sobirania nacional “no es negocien”. A més a més, a preguntes de la Fiscalia, va dir que “Espanya és el que volen els espanyols i no una part dels espanyols”, en al·lusió als independentistes. Malgrat tot, Rajoy va indicar que els esdeveniments que es van produir a Catalunya la tardor del 2017 “es veien venir. No calia ser gaire espavilat per adonar-se’n”. D’altra banda, l’expresident va reconèixer que “va rebre i va atendre” molta gent abans d’aplicar el 155. No obstant, va insistir que “mai hi va haver cap mediador de res”.

Rajoy insisteix que són tots els espanyols els que han de decidir què volen que sigui l’Estat espanyol

L’expresident deixa caure que la Generalitat hauria pogut “enganyar” Madrid i pagar amb diner públic l’1-O

Igualment, va asseverar que l’opció d’intervenir les institucions catalanes era “més justa” que aplicar un estat d’excepció. Així mateix, al ser preguntat sobre el perquè de la diferent resposta que va donar Madrid davant de l’1-O en relació amb el 9-N, Rajoy va explicar que “el 9-N no era una consulta vinculant, mentre que l’1-O sí que ho era, i el 9-N no hi va haver tampoc cap declaració unilateral d’independència”.

Respecte a la tramesa a Catalunya de 6.000 agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil per intentar frenar un referèndum que, segons va repetir ahir Rajoy, “no va tenir lloc”, l’expresident se’n va desentendre i va recordar que “aquestes són decisions que competeixen als que són al capdavant dels dispositius”. “Mai he pres cap decisió sobre un dispositiu policial”, va reiterar Rajoy. Arran d’això, va dir que lamenta “moltíssim” les imatges que es van veure l’1-O. Tanmateix, va culpar el Govern de Carles Puigdemont d’haver-les provocat. “Si no s’hagués cridat la gent a un referèndum il·legal, no hauríem hagut de veure lesions”, va etzibar.

En relació amb la presumpta malversació de cabals públics de la qual s’acusa els membres de l’Executiu de Puigdemont asseguts al banc dels acusats, Rajoy va admetre que la Generalitat hauria pogut enganyar sobre les despeses de l’1-O. “Una possibilitat és que s’hagués enganyat o ocultat algunes partides, però això ja li correspon als tribunals”, va deixar caure Rajoy a preguntes de l’advocat i exconseller Francesc Homs, que coordina les defenses dels acusats que formen part de JxCat. No obstant, va subratllar que la Moncloa havia posat en marxa un control dels comptes de la Generalitat per evitar, precisament, que fons públics acabessin sufragant el referèndum de l’1-O.