Sáenz de Santamaría afirma que no van declarar l'estat de setge per no retallar drets

L’exvicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría va afirmar ahir davant del Tribunal Suprem que “no sap” si la declaració d’independència del 27 d’octubre es va publicar. La lletrada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, va ser qui li va llançar la pregunta després que ella en un moment de l’interrogatori afirmés que una decisió d’un govern “no té efectes jurídics si no es publica”. Durant el judici, tots els acusats s’han limitat a parlar d’una “resolució policial” i li han tret valor jurídic a la DUI perquè estava només al preàmbul i no s’havia votat. A més, han posat de manifest que no s’havia publicat ni al BOPC ni al DOGC.

A la pregunta de si es va plantejar en algun moment aplicar l’article 116 de la Constitució que regula els estats de setge, alarma i alerta, a part del 155, Sáenz de Santamaría va explicar que el 155 era “la mesura més conforme” a la situació, ja que l’estat de setge “pot comportar la suspensió de drets fonamentals”. “Era més oportú actuar contra els qui havien incomplert greument la Constitució”, va remarcar. Així mateix, Santamaría va afirmar que s’havia reunit amb l’exvicepresident Oriol Junqueras en tres ocasions i que en cap d’aquestes va accedir a abordar la possibilitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació perquè “no és assumpte de cap govern”, ja que “la unitat d’Espanya recau en la sobirania nacional”.

Sobre la concentració davant de la seu d’Economia, Santamaría va afirmar que hi va haver “actuacions violentes” i en els dies previs a l’1-O es van succeir les imatges “de naturalesa violenta” i un “assetjament massiu, generalitzat i sistemàtic”. També va fer seua l’expressió de la Fiscalia i va parlar de “muralles humanes” durant l’1-O. Va assegurar que la Generalitat va mobilitzar els ciutadans perquè “anessin amb temps” als col·legis electorals.

En aquest sentit, va culpabilitzar el Govern de la Generalitat de la violència de l’1-O i va lloar l’actuació de la policia estatal. Així mateix, va afirmar que l’1-O es van difondre “imatges falses per confondre l’opinió pública internacional” i va defensar l’Estat per ser una “democràcia consolidada”.

“No hi havia pressupost per fer un referèndum” L’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va apuntar ahir davant del Suprem que la Generalitat va poder cometre malversació perquè podia “defraudar o enganyar” per destinar diners públics a l’organització de l’1-O, malgrat el “control total” de les finances aplicat per l’Estat des de l’estiu del 2017. “Una cosa és el control comptable i una altra les investigacions als tribunals”, va dir. En aquest sentit, va recordar que des del seu ministeri es van presentar fins a set denúncies per “irregularitats” detectades. L’advocat de Vox, Pedro Fernández, li va preguntar sobre l’informe de la Guàrdia Civil en el qual es conclou que la Generalitat va abonar 1.605.039 euros per a la promoció i organització de l’1-O, però ell es va limitar a contestar que no coneixia el contingut dels informes, encara que l’Advocacia de l’Estat estigués participant en aquesta investigació. Va puntualitzar que “no ha tingut coneixement” del detall dels informes policials i que no li semblava “pertinent”. Preguntat pel lletrat Jordi Pina sobre si coneixia algun “encàrrec professional” de la Generalitat a Unipost, Montoro va dir que no en té “constància”. Es va limitar a dir que sap que existeixen “diverses denúncies” en aquest sentit.