Acusen el Govern de Puigdemont de malversar 17 milions per a l’1-O

En ple judici al Tribunal Suprem contra la cúpula de l’independentisme per la presumpta vinculació amb l’1-O, ahir es van fer públics diversos informes de la Guàrdia Civil que es van remetre al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que proven d’acreditar la suposada malversació que van portar a terme els líders del procés per sufragar el referèndum d’autodeterminació del 2017. En aquest sentit, un informe de la Guàrdia Civil assenyala que el Govern de Carles Puigdemont va invertir disset milions d’euros en la creació d’estructures d’Estat per a la futura Catalunya independent. En concret, tal com va publicar la premsa de Madrid, la conselleria d’Economia, que depenia del vicepresident cessat, Oriol Junqueras, ara assegut al banc dels acusats del Suprem, va utilitzar aquest import per desenvolupar les primeres fases de la futura hisenda pública catalana. Al seu informe, els investigadors detallen que aquesta xifra, que quadruplica la de 4,7 milions malversats que estimaven fins ara, es va trobar en un pendrive confiscat al republicà Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda de la Generalitat durant la tardor del 2017. D’altra banda, un altre informe que va sortir ahir a la llum apunta que l’expresident Artur Mas va participar en la contractació de la multinacional alemanya T-Systems per crear suports i plataformes tecnològiques amb les quals desenvolupar la infraestructura de la república catalana. En aquest sentit, els investigadors aporten uns enregistraments telefònics en els quals responsables de la firma germànica parlarien sobre gestions efectuades per Mas, fins i tot després que Carles Puigdemont fos investit el gener del 2016 i el rellevés al capdavant de la Generalitat. En un altre ordre de coses, un altre document que manegen els investigadors i que també va fer aflorar ahir la premsa madrilenya implica el director general de Patrimoni de la Generalitat, Francesc Sutrias, en una presumpta trama per instruir sobre com s’havien de destruir proves als amos d’Unipost, l’empresa que havia de distribuir les targetes censals per a l’1-O. Així mateix, Sutrias també hauria transmès instruccions sobre com respondre a la Guàrdia Civil, que va escorcollar locals d’aquesta companyia de missatgeria. Així les coses, la Guàrdia Civil suggereix a la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que Sutrias podria ser imputat pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació en grau de temptativa. D’altra banda, un quart informe defensa que la cúpula dels Mossos es va reunir en secret el juny del 2016 per desenvolupar el futur DNI català i un software d’intel·ligència i investigació propi per al futur Estat independent. Després de publicar-se aquestes informacions, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va sortir al pas i va desacreditar les indagacions de la Guàrdia Civil. “Ja ens tenen acostumats a actuar de forma poc seriosa”, va subratllar, alhora que va emfatitzar que els agents “s’equivoquen, com moltes altres vegades”.

Per la seua banda, la jutge d’instrucció número 13 de Barcelona, que va substituir al lloc el difunt Juan Antonio Ramírez Sunyer, que va ser el que va iniciar la causa, ha acordat una pròrroga de 18 mesos per continuar investigant els preparatius de l’1-O al considerar que la causa és “complexa”. Així mateix, ahir va prendre declaració com a investigats el director de TV3, Vicent Sanchis, i al de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. Sanchis va negar la desobediència que se li imputa per emetre publicitat de l’1-O. Gordillo va al·legar que no tenia competències per decidir sobre la publicitat que s’emet.

Els investigadors afirmen que la cúpula dels Mossos preparava des del 2016 el futur DNI de Catalunya

L’informe diu que mai hi ha hagut violència a les manifestacions dels independentistes

El text, que recorda que les relacions entre Catalunya i Espanya han estat “problemàtiques des de fa segles”, es queixa que l’Estat hagi “ignorat reiteradament” les invitacions al diàleg. D’altra banda, el document també carrega contra el Tribunal Suprem per no permetre la presència d’observadors internacionals a la sala en la qual s’està jutjant els dotze líders del procés. A més, critica que la causa estigui fragmentada en nombrosos jutjats.