Policies i guàrdies civils creuen que Zoido es va “rentar les mans” al judici

Sindicats policials i associacions de guàrdies civils van mostrar ahir decepció per la compareixença al judici del procés, en qualitat de testimoni, de l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido al considerar que es va “rentar les mans” respecte al que va passar l’1-O i no va fer una defensa a ultrança dels agents. Zoido va declarar dijous al TS, on es va desvincular de l’operatiu policial i de les càrregues pel referèndum de l’1-O, un dia en què la policia va actuar de forma “proporcionada” davant el dispositiu “totalment insuficient” dels Mossos, que no van complir el que s’havia promès, segons la seua opinió. Davant la declaració, el portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP), Ramón Cosío, va indicar que “alguna responsabilitat havia de tenir el màxim dirigent del ministeri”, però va insistir en la manca d’encert d’Interior a l’hora de designar “un militar”, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, al capdavant de la forces de seguretat de l’Estat i autonòmica. “No va ser encertat i les conseqüències acrediten que així ha estat”, va dir Cosío. Per la seua part, el portaveu de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), Juan Fernández, va considerar que la declaració de Zoido va ser “decebedora” al “no assumir la seua responsabilitat quan exercia com a ministre en aquella època”. Des de la Unió Federal de Policia (UFP), el portaveu, José María Benito, va dir que la compareixença “va semblar més la d’un acusat que la d’un testimoni” perquè, entre altres coses, va estar “a la defensiva”. “Ens ha decebut”, va afirmar.

La CIJ considera les acusacions de rebel·lió i sedició com “una extralimitació” del Codi Penal “particularment” per “la falta d’evidència de l’ús de la violència”. Per això, veu “preocupant” que es porti al camp del dret penal un cas “que va ser un exercici legítim d’opinió i associació política”. En concret, Pillay va argumentar que “les acusacions greus” de rebel·lió i sedició s’estan aplicant en un cas en el qual “aparentment no hi ha hagut violència” i que això “presenta un alt risc de vulneració de drets de lliure expressió i reunió garantits en el dret internacional”.

Juristes internacionals consideren que aquestes penes extralimiten el Codi Penal

Així mateix, Pillay es va negar a descriure el procés judicial de l’1 d’octubre com un judici polític i va creure que “s’ha de donar una oportunitat als tribunals per aplicar la llei”. “Hem d’esperar al resultat del judici”, va avisar abans de fer cap valoració sobre aquest aspecte.

“Una condemna podria minar l’Estat de dret” La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) va alertar ahir que una sentència condemnatòria al judici de l’1-O podria “soscavar la confiança en l’estat de dret a Espanya”. L’advocada i directora de l’associació a Europa, Roisin Pillay, va assegurar que si el Tribunal Suprem condemna els dotze líders independentistes, s’enviaria “un missatge molt desafortunat” i es podria “crear la percepció que ha estat un procés polític”.