El picot utilitzat al rescat de Julen no té restes de sang, només terra

El picot utilitzat en les tasques de rescat de Julen, el nen de 2 anys que va morir després de caure el passat 13 de gener a un profund pou a Totalán (Màlaga), no té restes de sang: només terra i restes de cabells. Fonts judicials han assegurat a Efe que, si el menor hagués mort pels cops que va rebre al cap dels rescatadors com manté la defensa del propietari de la finca, David Serrano, "hi hauria d’haver restes de sang i no n’hi ha". A més han assegurat que, encara que és cert que va morir per un traumatisme cranioencefàlic sever, la ferida que li hagués produït el picot és de característiques molt específiques, de tipus incís contusa, i que en l’autòpsia preliminar no s’especifica.

Segons l’autòpsia preliminar, a què ha tingut accés Efe, el petit va patir una "fractura cranioencefàlica, ferides en zona temporal esquerra i fronto temporal, a més de múltiples ferides 'post mortem’, i la data de la mort coincideix amb els dies de la seua desaparició". A més el petit tenia restes de terra a les seues mans i a l’estómac i esòfag, però les fonts han precisat que encara cal esperar que l’Institut de Medicina Legal de Màlaga elabori l’informe definitiu de l’autòpsia per fer conclusions.

La defensa del propietari de la finca va presentar la setmana passada davant del Jutjat d’Instrucció número 9 de Màlaga un informe les conclusions del qual "permeten presumir" que la mort del petit "es va poder produir durant les tasques de rescat" i que apuntaven que podria ser l’ús d’un picot en les primeres hores de les esmentades tasques, el que explicaria les ferides que presenta el menor.

L’esmentat informe tècnic manté que les actuacions amb el picot, deu impactes en total, entre les 17.30 i les 21.00 hores del dia de l’incident és l’únic que físicament va poder produir les ferides al cap i crani del menor. A més en l’esmentat informe es recorda que els forenses van determinar que va patir un traumatisme cranioencefàlic sever que va afectar la zona temporal i fronto-temporal i que difícilment va poder rebre un impacte d’aquesta magnitud durant la caiguda. Per a la defensa de l’amo del terreny "el fet que després d’extreure el picot per última vegada es recollissin del seu extrem vuit pèls de menor, tres d’ells amb arrel telógena, ens porta a preguntar-nos, quina altra tesi alternativa a la de l’impacte directe contra el cap del menor pot arribar a explicar la presència d’aquestes restes biològiques a la punta del picot?".

En aquest sentit, les fonts judicials han indicat a Efe que les restes biològiques del menor poden ser presents per la caiguda de menor, mentre ha defensat l’actuació d’equip que va intentar rescatar amb vida Julen.

D’altra banda, les esmentades fonts ha subratllada que en l’autòpsia preliminar es precisa que el petit Julen va patir també "múltiples ferides 'post mortem’". Respecte a l’origen del tap de terra que cobria Julen han precisat que es va formar per la caiguda del nen i que es va fer d’una "forma fortuïta". El nen en la caiguda lliure hauria arrossegat materials de les parets irregulars del pou, ja que no estava encamisat amb cap tub així com també hi va haver petits despreniments en intentar ajudar el pare i en les primeres hores de rescat.