Deu frases de la secretària judicial que va assistir a l'escorcoll del 20S

Montserrat del Toro, la secretària del jutjat que va ordenar els escorcolls del 20S i testimoni clau de les acusacions, ha relatat aquest dimecres en el judici del procés la "por" que va sentir a l’edifici de la consellería i els avatars de la seua sortida, de matinada, pel terrat d’un edifici contigu. Aquestes són algunes de les frases més rellevants del seu interrogatori:

- "Vaig tenir preocupació tot el dia i por, por com qualsevol ésser humà a partir de les 21.30, quan vaig veure el que hi havia fora". "Primer va ser estrès, ansietat i al final por".

- Les seqüeles: "Emocionalment vaig aguantar tres o quatre dies en el meu lloc de treball, com bonament vaig poder (...) El dilluns següent la meua salut va fer fallida i vaig pagar la tensió i l’estrès que havia passat tots aquells dies anteriors". "L’any i cinc mesos i setze dies que hagin pogut passar des dels fets m’ha permès reviure per desgràcia cada dia el que va succeir i fixar-ho en la memòria".

- La concentració a la porta de la consellería: "Cap a les 10.00 ja hi ha milers de persones i és un murmuri constant des de l’interior". (Després de les 21.50) "Sento un soroll tremend i veig que la gent queda aixafada contra el vidre. I m’espanto; en qüestió de segons veig un impacte contra el vidre, era una botella d’aigua". "Hi havia una allau de gent aixafada contra el vidre".

- Més de catorze hores a Economia: "(Un guàrdia civil) em va comentar que era impossible demanar menjar ni tan sols per telèfon, perquè si la gent veia arribar un pizzer sabria que era per a nosaltres i no podia posar en perill ningú". "Va aparèixer un agent amb un paquet d’entrepans, cinc o sis a repartir entre els que estàvem (...) El mateix que el portava va dir que una mossa li havia fet entrega d’aquest menjar perquè, la paraula que va utilitzar és: 's’ha apiadat de nosaltres’. Tal qual".

- Sobre les dificultats de la comitiva judicial per sortir: "Quan vaig fer un comentari de 'si no podem sortir pel carrer, que vingui l’helicòpter,' els agents es van creure que estava de broma. Ho deia molt seriosament". "Vaig comprovar que la meua petició inicial de demanar un helicòpter no era viable, perquè estava ple d’antenes (el terrat). Em vaig sortir a la cantonada de l’edifici i vaig veure moltes plantes més a baix un mar de gent".

- El paper dels Mossos: "El tinent em diu que va demanar que s’adoptessin mesures de seguretat, que cridessin a efectius necessaris per formar un setge al voltant de la porta però la intendenta Laplana havia considerat que era innecessari. Van trucar (des del TSJ) Trapero, li van exposar la situació, li van donar mitja hora, bé és veritat, per treure’m d’allà".

- Les tres alternatives per sortir de l’edifici: "La primera oferta que em van fer és que sortís sola per la porta principal, custodiada per dos mossos (...). Aquesta opció jo ni la vaig contemplar". "Després se’m va fer una segona oferta, amb les mateixes premisses, es formava un passadís amb civils a cada costat (...) Per les mateixes raons la vaig rebutjar". "Hi va haver una tercera oferta, en comptes de passadís per gent de civil hauria estat format per agents de la BRIMO (...). Vaig dir que, no, ni com persona ni com a professional podia admetre’s".

- La trucada al jutge: "Després de parlar amb el tinent de la Guàrdia Civil, que em va dir que no hi havia més opcions, que no esperés més ajuda, vaig dir en aquest cas només queda recórrer a l’única persona que sabia que podia fer alguna cosa per mi, el magistrat instructor". "Les úniques paraules que li vaig dir van ser 'm’has de treure d’aquí'".

- El pas pel terrat: "Compareixen dos homes no uniformats que em diuen ser comandaments de Mossos i que han rebut una ordre de Trapero en virtut de la qual havien buscat una sortida alternativa". "(...) Sortim per una porta metàl·lica al terrat, sempre em demanen que m’oculti. Hi havia un muret d’un metre però com vostès comprendran no el vaig poder saltar. Em van ajudar (...). Amb l’ajuda dels Mossos em despenjo i m’introdueixen per un passadís als camerinos del teatre".

- La sortida: "Aconsegueixen convèncer el gerent (del teatre) i sortim, amb el mosso que em custodiava juntament amb alguns actors i corrent, perquè a menys de dos metres estava part de la manifestació". "Amb molta dissimulació vam córrer a la dreta fins el primer vehicle no logotipat de Mossos, que estava ocult després d’uns furgons sí logotipats. Tot això després de les dotze. Vaig trucar al magistrat i li vaig dir 'ja estic fora'".