El cap de la Policia Nacional l'1-O critica que els Mossos prioritzessin la “seguretat ciutadana”

Els testimonis del comissari jubilat Sebastián Trapote, cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l’1-O, i el seu homòleg aquell temps a la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, van ocupar pràcticament tota la sessió matinal d’ahir en el judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem, després que l’exdirector general d’Unipost Pau Raventós es negués a testificar a l’estar imputat en la causa del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

Durant la seua compareixença a l’alt tribunal, Trapote va explicar que els Mossos d’Esquadra van dissenyar un dispositiu per a la jornada de votació encaminat a “salvaguardar la seguretat col·lectiva”. Tanmateix, va afirmar que l’operatiu desplegat pels Mossos va ser “insuficient” per frenar el referèndum. Malgrat això, no es va pronunciar sobre si havia estat pensat per al “compliment” o l’“obstrucció” de l’ordre judicial d’evitar-ho. Així les coses, va admetre que la Policia Nacional tenia preparat un “pla b” que va haver de posar en marxa davant de la “passivitat” dels agents catalans.

Gozalo reconeix que els guàrdies civils van gasar els votants a les càrregues de l’1-O a Aiguaviva

En relació amb la intervenció als col·legis, va assegurar que “era impossible mediar amb els ciutadans perquè ens agredien”. Així, va parlar de grups organitzats “d’alta agressivitat” davant dels quals es va fer servir la “força mínima”, i va acusar la Generalitat i les entitats sobiranistes d’enviar ciutadans a “bloquejar” els centres de votació per impedir l’actuació policial. En relació amb els agents ferits durant l’1-O, tant Trapote com Gozalo van assenyalar que van ser 120, mentre que Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido, tots dos ex del Govern de Mariano Rajoy, n’havien declarat només 93. Arran d’això, Gozalo va dir que els votants “els tenien ganes” i que a Alcarràs diversos efectius van resultar contusionats, mentre que a Ponts els van llançar pedres. Així mateix, va admetre que, durant les càrregues a Aiguaviva, els agents van llançar un aerosol de defensa personal als votants per “incomodar-los”.

D’altra banda, va manifestar que tenien una “ombra de dubte” sobre els Mossos des de mitjans de setembre i va revelar que investigaven el procés des del 2014. També va precisar que les “armes llargues” que hi havia a l’interior dels cotxes de la Guàrdia Civil davant de la conselleria d’Economia el 20-S eren en realitat armes per llançar pilotes de goma.