Dos testimonis es contradiuen sobre si la Generalitat va contractar impremtes a través d'Òmnium

Dos testimonis que han declarat al Suprem s'han contradit sobre si la Generalitat va contractar a través d'Òmnium empreses per imprimir cartells i material gràfic per a l'1-O. Un comercial de la impremta Artyplan, Enric Marí, ha explicat que va rebre una trucada d'un responsable d'Òmnium que el va preavisar que un dissenyador gràfic, Enric Vidal, li faria un encàrrec per imprimir uns cartells. Marí ha afegit que Vidal li va comunicar que ho pagaria la Generalitat. En canvi, Vidal prèviament ha declarat en sentit contrari. Segons ha afirmat, no li va dir a Marí que ho faria la Generalitat i ha negat que la petició vingués d'Òmnium, sinó d'un "tal Toni" que ha admès que "sospita" que és l'exsecretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons. Cap dels dos va facturar la feina i, per tant, no va cobrar res.

El primer en declarar ha estat el dissenyador gràfic Enric Vidal, que és autònom i ja va declarar davant de la Guàrdia Civil i del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Ha explicat que a principis de setembre el va trucar "un tal Toni" per telèfon que li va dir que tenia "un cartell per imprimir, ja dissenyat, que havia de redimensionar i parlar amb tres impremtes perquè l'imprimissin".

Després de la trucada, es va trobar amb ell en una reunió a un hotel del centre de Barcelona. La reunió va durar un màxim de 10 minuts, segons ha dit, i "el tal Toni" li va donar un USB amb la imatge que s'havia d'imprimir. Posteriorment, ha explicat, va poder comprovar que era el cartell de la campanya de les vies del tren, que portava el logotip de la Generalitat. Vidal ha remarcat que no va saber que els cartells estaven relacionats amb el referèndum fins que va obrir el contingut de l'USB, però que ell no sabia prèviament si el client era la Generalitat tot i que el cartell tingués el seu logotip.

El dissenyador gràfic ha explicat que també li va indicar amb quines empreses havien de contactar -Artyplan, Global Solutions i Marc Martí- juntament amb els telèfons on havia de trucar, i que va ser ell qui va decidir com distribuir la impressió entre les tres empreses.

Sobre la identitat del "tal Toni", ha dit que no el coneixia d'abans i que quan s'hi va trobar a l'hotel no li va demanar cap altra dada d'identitat, tampoc el cognom, i que tampoc va dir de part de qui venia. Vidal ha explicat que tenia el telèfon del "Toni" i que va proporcionar el número a la Guàrdia Civil.

El fiscal ha preguntat directament al testimoni si la identitat d'aquesta persona correspon al de l'exsecretari de Difusió de la Generalitat Antoni Molons. Vidal ha dit que no el coneixia, però que "després per les notícies relaciones que podria ser aquesta persona". "És una suposició meva, però em baso a les notícies, perquè veus a un senyor que no sé si el van detenir, i suposes que és ell", ha afegit. Moreno ha preguntat si el va "reconèixer" al veure'l a les notícies, i Vidal ha respost: "No el reconec, vaig suposar que era ell, veig a moltes persones, no sé quant de temps va passar".

Vidal ha assegurat que ni va cobrar ni va facturar res per les gestions que va fer amb les tres impremtes. I ha afegit que no té intenció de fer-ho: "Després de veure el panorama un no s'esforça pel que podria cobrar per aquesta feina".

Marí diu que els ho havia de pagar la Generalitat

La versió de Vidal, però, contrasta amb alguns apunts que ha fet el següent testimoni, el comercial d'una d'aquestes empreses, Enric Marí, d'Artyplan. Segons ha relatat, el 7 de setembre va rebre una trucada d'Aitor Sampere –del departament de comunicació d'Òmnium- demanant-li un pressupost urgent i que també li va comentar que era per uns cartells relacionats amb el referèndum. Aquest, li comenta que el trucarà una altra persona per gestionar tot l'encàrrec.

L'endemà, qui el truca és Enric Vidal i es presenta com a dissenyador gràfic. A partir d'allà, tot els tractes els farà directament amb ell i no amb Aitor Sampere. En aquest cas, diu que ningú més va intercedir i que tampoc el va trucar "cap Toni".

A preguntes de la fiscalia, ha reconegut que Vidal li va dir que la factura s'hauria de girar a la Generalitat, tot i que no li detalla a quin departament. També ha explicat que mai abans havien facturat res a la Generalitat i ha concretat que mai van tenir una ordre directa del Govern, sinó que tot ho van tractar amb Enric Vidal. Marí ha explicat que van acceptar l'encàrrec perquè Òmnium és client des de fa més de deu anys i que Vidal venia prèviament recomanat per ells.

També ha explicat que el pressupost inicial que havia fet Artyplan es va haver de refer perquè Vidal els va dir que només produirien un terç del material. "Em diu que tenien molta pressa per tenir-ho imprès", ha explicat. A preguntes de la fiscal, també ha reconegut que li fa algun comentari que així també tenien menys risc que la policia intervingués el material.

El cost que els va passar el departament de producció era de 17.250 però ha reconegut que mai es genera factura perquè la feina no s'entrega. "L'empresa decideix no entregar pels dubtes que mostra Enric Vidal sobre com fer l'entrega", ha detallat. Segons ha explicat, Vidal no volia que se "solapessin" amb les altres dues impremtes que feien el mateix encàrrec. Vidal els havia comentat que havien de repartir els cartells entre Girona, Tarragona Lleida i l'àrea metropolitana.

En el magatzem d'aquesta empresa la policia va intervenir 400.000 díptics, 26.000 fulletons i 30.000 cartells. Segons consta a l'escrit de la fiscalia, des del Departament de Presidència i "simulant" que ho encarregava Òmnium, es van comandar diferents cartells i díptics a tres empreses, inclosa Artyplan i també Global Solutions i Marc Martí, per valor total de 38.431,20 euros.

Dubtes sobre els interrogatoris a la Guàrdia Civil

A preguntes dels lletrats Jordi Pina i Andreu van den Eynde, tots dos han reconegut que van declarar davant de la Guàrdia Civil sense una citació prèvia. En el cas de Vidal, ha dit que el van trucar per telèfon i que no va tenir una citació en persona.

En el cas de Marí, ha dit que no recorda que constés algun número de procediment judicial en cap document que li lliuressin i també ha dit que no va identificar cap dels advocats que hi ha a la sala. Tot per demostrar que se'ls va citar a declarar en relació a la causa oberta al jutjat 13 però insinuant que no ho feien seguint tots els procediments correctes.