El cap de la policia judicial parla de "clima d'insurrecció" a partir del 20-S

El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, ha dit que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar "un abans i un després" en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost va ser "un cop dur" per als preparatius de l'1-O i a partir de llavors, ha afirmat, el clima de les mobilitzacions va ser "clarament insurreccional". També ha manifestat que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l'Audiència Nacional i ha justificat que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d'algun tribunal.

Actuacions per a diversos tribunals i la fiscalia

Durant l'interrogatori de la fiscalia, a càrrec de Consuelo Madrigal, Baena ha dit que el van comissionar com a policia judicial tant en les primeres diligències obertes a l'Audiència Nacional a finals del 2015 com en d'altres investigacions que es van fer posteriorment en aquest tribunal (com els fets del 20-S) i també el jutjat d'instrucció 13, al jutjat central número 3 de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

Entre d'altres tasques, Baena va investigar la funció del CTTI com a "centre de comunicacions" per a l'1-O i també va investigar pàgines web i va registrar trucades d'investigats i correus electrònics. Així mateix, ha fet informes i atestats tant per a l'Audiència Nacional, com per al TSJC, el jutjat del 13 i el Tribunal Suprem.

Investigacions des del 2015

Segons ha situat, ja amb el Govern d'Artur Mas i després de la celebració del 9-N del 2014 es comença amb "les estructures d'Estat". Ha assegurat que tot el procés va ser "públic" i que trobaven els passos que pensava seguir la Generalitat en documents públics, mitjans de comunicació o en diaris oficials.

Ha reconegut que el jutjat 13 els havia encomanat investigar si es desviava diner públic per fer el referèndum però que van veure tot estava encaminat "no al referèndum com un objecte de per sí" sinó com "una pedra angular" sobre la que pivotava el procés, que insisteix que era "públic".

Baena també va fer el primer informe sobre el procés que li va demanar el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, al desembre de 2015. Ha explicat que ho van fer a base d'informacions "de fonts obertes" aparegudes en mitjans de comunicació, diaris oficials o declaracions de testimonis. "Veiem que el conjunt de connexions entre els fets i els investigats tenia una transposició quasi calcada amb el que s'estava publicitat per fonts obertes", ha explicat.