Reguant recorre davant del Suprem la multa per negar-se a respondre Vox

L’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant ha recorregut davant del Tribunal Suprem la multa que li va imposar per negar-se a respondre com a testimoni a l’acusació de Vox en el judici del 'procés', al·legant que sí que hauria contestat a través de la sala.

En un escrit, la defensa de Reguant recorre la sanció de 2.500 euros que se li va notificar la setmana passada, juntament amb el també exdiputat de la CUP Antonio Baños, per la seua negativa a respondre a les preguntes de l’acusació popular exercida per Vox, el que pot portar-los una causa penal per desobediència.

El recurs afirma que ni Reguant ni Baños van vulnerar en cap moment cap norma i recorda que, en el cas de l’exdiputada, "hauria estat disposada a contestar a totes les preguntes formulades pel president de la sala".

De fet, la defensa de la diputada manté que el president del Tribunal, Manuel Marchena, va assolir en el cas de Baños una "solució raonable i generosa", que permetia a Vox preguntar el testimoni a través d’ell.

Tanmateix, l’escrit recorda que, malgrat que es va iniciar l’interrogatori amb aquesta fórmula, el magistrat va decidir posar-li terme quan Baños el va advertir: "Entenc que és vostè que em pregunta? Perquè de fet sí que li estic contestant al senyor de Vox, que és el que he dit que no vull fer".

Segons el recurs, els testimonis Baños i Reguant no es van oposar a aquesta fórmula per a l’interrogatori -tampoc les parts-, ni van mantenir una actitud "desafiadora, irrespectuosa i desconsiderada amb la sala i la seua presidència".

L’escrit sosté que contestar VOX provocaria "un innegable perjudici moral" a ambdós testimonis, en tractar-se d’un partit "obertament ultradretà, antifeminista, que trivialitza la violència masclista, que es nega a condemnar la dictadura franquista, que desitja deixar sense efecte la (ja per si mateix insuficient) Llei de Memòria Històrica i que defensa polítiques d’un marcat caràcter xenòfob".

En aquest sentit, la defensa apunta que el Suprem ha d’evitar usos "fraudulents i abusius" de l’exercici de l’acusació popular, impedint per exemple "la ideologia discriminatòria en el marc de l’administració de justícia i reafirmant el compromís dels tribunals en la defensa dels drets i llibertats".