El cap investigador de l'1-O va veure Catalunya com “un polvorí amb clima insurreccional”

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial a càrrec de la investigació sobre l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, va qualificar ahir de “període insurreccional” el transcorregut a Catalunya partir de l’actuació a Unipost –on l’Institut Armat es va apoderar de milers de targetes censals– i, sobretot, des de l’operació d’escorcolls del 20-S i fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució el 28 d’octubre.

“Allò era literalment un polvorí”, va dir. Així ho va assenyalar aquest testimoni, considerat clau davant de la sala que jutja el procés al Tribunal Suprem, que va incidir en l’existència d’un abans i un després en l’ambient que va envoltar les investigacions que el seu equip de policia judicial portava a terme per ordre primer de la Fiscalia de l’Audiència Nacional –des del novembre del 2015– i després arran de les diligències iniciades el març del 2017 pel jutge de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer. Dins del clima hostil, va al·ludir a escraches contra guàrdies civils i policies nacionals.

Les defenses el vinculen a un compte de Twitter contra la independència i el comandament ho nega

“Allò era literalment un polvorí, els policies amb un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podria derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, va afegir. “Però els tres cossos policials [inclòs els Mossos] coincidíem que era un polvorí, això era inqüestionable”, va insistir.

Malgrat incidir en els riscos del “període insurreccional”, va reconèixer a les defenses dels líders independentistes que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar crides que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.

Va dir també que la celebració del referèndum no era només l’objectiu, sinó “la pedra angular sobre la qual pivotava tot un procés, la condició sine qua non per a la declaració d’independència o per posar l’Estat en una situació de conflicte”, i que de tota la seua investigació es deriva la “unitat de propòsit dels actors implicats”.

La testifical del tinent coronel, coneixedor de tota la investigació realitzada entorn de l’organització del referèndum il·legal, va ocasionar també diverses intervencions del president del tribunal, Manuel Marchena –avisat per les defenses– per advertir el testimoni que havia d’evitar realitzar valoracions sobre el seu coneixement del cas que poguessin fer derivar aquesta prova cap a una de pericial.

Daniel Baena, que a l’inici de la declaració va reconèixer haver estat condemnat amb multa per un delicte contra la integritat moral –un assumpte “personal” ja cancel·lat–, va anar corroborant totes les línies d’investigació que es van presentar davant del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona sobre els encàrrecs de la Generalitat per celebrar el referèndum, com el repartiment de cartes certificades per formar les meses electorals confiscades a Unipost; l’elaboració de campanyes de publicitat cridant a votar; o el desenvolupament de suport informàtic per al recompte de vots per part del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies d’Informació.

Els advocats defensors dels líders independentistes van portar a col·lació un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tácito, des del qual es va criticar dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, va assegurar taxatiu el tinent coronel malgrat declaracions contràries a un periodista temps enrere, quan va afirmar que no només ell penjava missatges en aquest compte.