La Fiscalia denuncia a només sis dels 70 alcaldes que va investigar per l'1-O

La investigació que la Fiscalia va obrir a més de 70 alcaldes catalans en vigílies de l’1-O s’ha acabat limitant a mitja dotzena de denúncies contra edils que van tenir una "participació activa" en l’organització del referèndum, més enllà de la mera "adhesió política". Així ho ha explicat aquest dijous el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en la comissió de Justícia del Parlament, on ha exposat la memòria de la institució de 2017, en una compareixença en la qual els grups independentistes li han fet diversos retrets pel paper del Ministeri Públic contra el "procés".

La investigació va començar per una instrucció que, en vigílies del referèndum, va dictar el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, a qui adjuntava un llistat de més de 700 alcaldes que, segons la pàgina web de l’Associació Municipis per la Independència (AMI), havien firmat decrets per donar suport a la votació. Aquestes diligències han estat criticades pels diputats independentistes Eusebi Campepadrós, de JxCat, qui ha denunciat que la Fiscalia s’erigís en "braç repressor" en investigar els alcaldes i Jordi Orobitg, d’ERC, ha retret al Ministeri Públic el seu "comportament erràtic".

Bañeres ha reconegut que les prop de 70 diligències que va obrir la Fiscalia abans del referèndum "han quedat reduïdes a poc més de sis o set denúncies", en casos en els quals s’ha pogut concretar "que la participació va més enllà de la mera adhesió o el suport polític" a l’1-O.

Figuren entre els denunciats l’alcalde d’Agramunt i diputat d’ERC al Parlament, Bernat Solé, així com edils de Collbató (Barcelona), Molins de Rei (Barcelona), La Bisbal d’Empordà (Girona) i Castelló d’Empúries (Girona).

El fiscal superior ha reconegut que la investigació sobre els alcaldes va suscitar "problemes de discussió de quin era el límit" del comportament delictiu i les diferències entre "la mera adhesió ideològica a un projecte polític, totalment lícita, o a actes materials concrets o apreciables que poguessin donar lloc a certa col·laboració amb rellevància jurídic penal". Aquesta discussió, ha precisat Bañeres, va involucrar a les fiscalies provincials, la Superior de Catalunya i es va acabar traslladant també a la Fiscalia General de l’Estat, la direcció de la qual ha canviat de mans des de l’1-O i, amb el Govern socialista, va passar a ser liderada per María José Segarra. Fruit d’aquestes "discussions", segons Bañeres, s’ha establert que només seran denunciats aquells alcaldes que presentin indicis d’"una participació activa amb actes executius de col·laboració" amb el referèndum. "I això és el que s’ha fet", ha conclòs. També arran de les crítiques dels diputats independentistes, Bañeres ha afirmat que, fins el que ell coneix, la Fiscalia no ha presentat ni un sol escrit d’acusació en què es qualifiqui de delicte d’odi les injúries contra membres dels cossos i forces de seguretat.

A preguntes de la diputada de Cs Lorena Roldán, que ha denunciat una "diàspora" de funcionaris que exercien a Catalunya pel "clima polític" derivat del procés, Bañeres ha admès que hi ha fiscals que han demanat el seu trasllat a altres comunitats, però que no es pot "nuar aquesta sol·licitud a la situació política de Catalunya".