La polèmica dels llaços arriba als tribunals amb querelles creuades de Torra i la Fiscalia

La polèmica entorn de la presència de llaços grocs i altres símbols independentistes als edificis de la Generalitat ja ha arribat als tribunals. D’aquesta manera, tant la Fiscalia Superior de Catalunya com el president de la Generalitat, Quim Torra, van interposar ahir sengles querelles en relació amb aquesta qüestió. El Ministeri Públic va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una querella contra Torra per no haver acatat les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) que l’instaven a retirar la simbologia relacionada amb els presos i les estelades de les seus de les institucions d’autogovern. Tot i que finalment, i després que el síndic de greuges, Rafael Ribó, l’hi recomanés, el president va procedir a treure els símbols, l’escrit firmat pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, afirma que Torra va procedir “deliberadament a desatendre” els requeriments de la JEC mantenint els objectes encara que fos de manera encoberta o simbòlica a través d’elements de la mateixa naturalesa ideològica i partidista que, al seu entendre, no representen el conjunt de la societat catalana. Hores més tard, Torra va sortir al pas de la querella de la Fiscalia, que va qualificar com una forma de “repressió”, i va anunciar la interposició d’una altra, aquesta vegada contra els integrants de la JEC, per un presumpte delicte de prevaricació a les resolucions que obligaven a la retirada dels llaços grocs dels edificis de la Generalitat. A més, va avisar que portarà la qüestió dels llaços “fins on faci falta”.

Al conèixer-se aquestes dos querelles, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va subratllar que les institucions “funcionen”, alhora que va circumscriure la querella del fiscal dins de la normalitat. En canvi, el candidat de JxCat el 28-A per Girona, Jaume Alonso-Cuevillas, va denunciar que aquesta acció del Ministeri Públic persegueix la “inhabilitació” de Torra. En la mateixa línia, la portaveu parlamentària d’ERC, Anna Caula, va dir que la querella és “un pas més en la repressió i en la judicialització de la política”. Al seu torn, la JEC va llançar un nou ultimàtum contra la Generalitat. D’aquesta manera, va donar un termini de vint-i-quatre hores per retirar el llaç groc de la façana de la seu del Govern a Londres, que finalment es va treure. No obstant, va autoritzar el manteniment de la nova pancarta que llu al balcó del Palau de la Generalitat, en què es llegeix “Llibertat d’opinió i d’expresió, article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”.

La Generalitat acata l’ordre de la JEC i retira el llaç groc de la seu del Govern a Londres El document proposa reformar la llei orgànica de referèndums o introduir canvis a la Constitució

L’Institut d’Estudis d’Autogovern, que depèn de la Generalitat, ha elaborat un informe en el qual proposa dos vies per aconseguir un referèndum acordat amb l’Estat en el marc de la legalitat espanyola. El document, que es va donar a conèixer ahir i que s’entregarà al president de la Generalitat, Quim Torra, advoca per impulsar des del Parlament la reforma de la llei orgànica sobre la regulació de les diferents modalitats de referèndum, que es va aprovar el 1980. En aquest sentit, la Cambra catalana proposaria al Congrés dels Diputats que emprengui modificacions en aquesta norma perquè inclogui la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya “sobre el futur col·lectiu del país”.

La segona de les vies que planteja aquest document, titulat Democràcies i referèndums d’independència. El cas de Catalunya, consistiria a impulsar, també des del Parlament, una reforma de la Constitució que afegís a la carta Magna espanyola una nova disposició addicional que facilités la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

L’informe assenyala que, qualssevol d’aquestes dos vies, demostrarien la “bona fe” de Catalunya a l’hora de resoldre el conflicte amb l’Estat. Així mateix, contribuirien a incrementar la legitimitat de les institucions catalanes al món i ajudarien a trobar suports més enllà de l’independentisme.

No obstant, el document admet que optar per aquest camí equivaldria a trencar amb el full de ruta independentista que pivota al voltant de l’1-O, fragmentaria l’espai del sobiranisme i posaria en risc l’autogovern davant d’una possible recentralització estatal.