El Superior de Justícia investiga Quim Torra per desobediència al no retirar els llaços

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ahir investigar el president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la querella de la Fiscalia que l’acusa de desobediència per desatendre l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar llaços grocs dels edificis públics. En una interlocutòria, que pot ser recorreguda, la sala civil i penal del TSJC decideix admetre a tràmit la querella de la Fiscalia i designa com a instructor de la causa Carlos Ramos, l’únic magistrat de la sala nomenat a proposta del Parlament i que va formar part del tribunal que va jutjar l’expresident Artur Mas pel 9-N.

Torra va reaccionar des de Twitter penjant una foto en la qual apareix firmant la notificació de la querella per desobediència, al costat del missatge: “Davant d’un Estat autoritari, hem decidit viure sense por. Amb la llibertat d’expressió, fins a les últimes conseqüències.”

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, acusa Torra de desatendre “reiteradament” les ordres de la JEC quan va mantenir simbologia “partidista” en edificis públics, la qual cosa segons la seua opinió revesteix “especial gravetat pel que fa directament al dret de participació política de la totalitat de la ciutadania”.

Després de rebre l’ultimàtum de la JEC, el 18 de març, Torra va anunciar que seguiria les recomanacions del síndic de greuges sobre l’assumpte i, tres dies després, va substituir la pancarta a favor dels presos polítics del Palau de la Generalitat per una altra amb el mateix missatge, però amb un llaç blanc amb una franja roja. Això va motivar una nova resolució de la JEC, que va acordar portar el cas a la Fiscalia, ordenar als Mossos retirar els símbols de suport als presos i obrir un expedient sancionador al president.

Per altra banda, el síndic de greuges ha traslladat a la Junta Electoral Central la prohibició d’utilitzar determinades expressions com “presos polítics” als professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ribó argumenta que l’expressió està reconeguda en el dret internacional i s’ajusta a la realitat dels líders empresonats.