WIKILEAKS CONFLICTE
Assange, arrestat pel Regne Unit
Després de retirar-li l’Equador la immunitat de què ha gaudit durant 7 anys a la seua ambaixada || Londres l’acusa de violar els termes de la llibertat condicional i podria ser extradit als EUA
Fotograma d’un vídeo que mostra la policia britànica al detenir Julian Assange a l’ambaixada.
El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, va ser detingut ahir per la policia britànica a l’ambaixada de l’Equador a Londres, després que les autoritats equatorianes li retiressin la immunitat diplomàtica que l’havia protegit durant els últims set anys de la Justícia del Regne Unit, “per haver violat reiteradament les convencions internacionals i el protocol de convivència”, que li reclama per haver violat la llibertat condicional el 2012 i, segons es va revelar després de la detenció, per atendre una petició d’extradició dels EUA per haver conspirat per infiltrar-se en ordinadors governamentals.
Assange, de quaranta-set anys, estava refugiat a la legació diplomàtica des del 2012 per esquivar una petició d’extradició de Suècia, que llavors reclamava la seua entrega per dos presumptes violacions, encara que el periodista sempre ha defensat que l’objectiu últim era extradir-lo als EUA.
La dona que va acusar de violació Assange demana a la Fiscalia sueca que reobri el cas
Hores després de la detenció, un jutge del Tribunal de Westminster el va declarar culpable per haver infringit els termes de la llibertat condicional quan va decidir no presentar-se a la Justícia per respondre a la petició d’extradició des de Suècia i es va asilar a l’ambaixada equatoriana. Rebrà una pena de fins a dotze mesos al Regne Unit quan sigui sentenciat més endavant i, a més, una de les seues presumptes víctimes d’abusos ha demanat reobrir el seu cas a la Fiscalia.
Tanmateix, el major risc per a Assange és la petició d’extradició des dels EUA, que se li va comunicar a comissària després d’arrestar-lo. Segons un portaveu de Scotland Yard, l’informàtic i activista va ser detingut “en nom de les autoritats dels Estat Units” i “en virtut de la Secció 73 de la llei d’Extradició”, i l’advocada d’Assange, Jennifer Robinson, va indicar que Washington va emetre el desembre del 2017 una ordre d’arrest contra el periodista per haver conspirat amb Chelsea Manning, la soldat nord-americana que va filtrar cables diplomàtics confidencials. Poc després, el departament de Justícia dels EUA va revelar per primera vegada que els càrrecs que esgrimeix contra Assange: conspiració per haver-se infiltrat en ordinadors del Govern amb informació classificada, càrrec pel qual podria ser condemnat a una pena de fins a cinc anys de presó.
Al seu torn, Moscou va denunciar que la detenció d’Assange és un atemptat contra la llibertat. “La mà de la democràcia escanya la llibertat”, va escriure a Facebook la portaveu del ministeri d’Exteriors rus, María Zakhàrova.
Les “interferències a Catalunya”, claus per a l’expulsió
Després de la detenció d’Assange, l’ambaixador equatorià a Londres, Jaime Marchán, va afirmar que el fundador de WikiLeaks era “contínuament un problema” per a l’Equador, que també ha revocat la nacionalitat que li va concedir a l’informàtic a finals del 2017. “Va interferir amb les eleccions dels EUA, va interferir també amb l’assumpte intern de Catalunya i interferia en la política equatoriana fent declaracions en tot moment”, va dir el diplomàtic. El president equatorià, Lenín Moreno, va assegurar per la seua banda que Assange va transgredir reiteradament les convencions internacionals sobre asil diplomàtic.
