REPORTATGE
Quatre escons molt disputats
Són 4 de 350. Només quatre. Tanmateix, és a les circumscripcions petites on els vots poden ser més decisius. Amb un total de 314.558 possibles electors, a Lleida menys de 2.000 paperetes poden ser decisives per assignar el quart escó en joc. S’obre la veda per captar indecisos, un 40 per cent segons l’enquesta del CIS.
Adolfo Suárez, de campanya a la plaça Sant Joan.
La volatilitat del vot va quedar patent a la repesca de les generals que es va haver de fer el juny del 2016, només sis mesos després de la celebració d’unes eleccions que malgrat que va guanyar Mariano Rajoy, del PP, ho va fer per la mínima i no va aconseguir formar govern. A Lleida, les va guanyar Toni Postius, al capdavant de Democràcia i Llibertat, que ocupava el lloc de la desapareguda Convergència i Unió, que perdia un escó.
Encara que va doblar el PSC de Mònica Lafuente (48.005 vots davant 24.650), les dos llistes van aconseguir un únic escó. De fet, per primera vegada des del 1977, els quatre diputats pertanyien a quatre formacions polítiques diferents: Democràcia i Llibertat, Esquerra Republicana, En Comú Podem i PSC. Només sis mesos després, ERC es convertia en primera força i el PP desbancava el PSC com a quarta. “Encara que les enquestes es fan millor que mai, fallen més perquè l’escenari polític és més inestable i perquè hi ha més partits”, subratlla Serrano.
Tornen a ser unes eleccions atípiques, amb un cap de llista per Lleida en presó preventiva
Per al 28 d’abril, el CIS dóna dos escons a Esquerra Republicana, un a Junts per Catalunya i un al PSC a la circumscripció de Lleida. Però amb un 40 per cent d’indecisos, ningú es confia i ningú llança la tovallola. “Estem contents, però som prudents. No és la primera vegada que les enquestes ens donen com a favorits”, adverteix el candidat d’Esquerra Republicana per Lleida, Xavier Eritja.
Política de blocs
“Hi ha més oferta política i es diversifica la clientela.” Albert Batlle, expert en partits polítics de la UOC, creu que les enquestes marquen la tendència “entre blocs”, però no són tan precises a l’hora de repartir els vots entre formacions perquè hi ha més volatilitat interna. “Podem saber si al Congrés dels Diputats sumaran les dretes o les esquerres, o si el bloc independentista guanyarà a Catalunya, però un terç dels enquestats aniran a votar i no saben a qui”, explica. Per aquesta raó, “les circumscripcions petites tindran més incidència perquè uns quants vots poden decidir un escó i al Congrés el candidat a sotmetre’s a una investidura necessita els vots del nombre de diputats més elevat possible”, independentment de les paperetes obtingudes, i tot sembla indicar que el quart diputat de Lleida “es decidirà per uns quants vots”.
Comencen dos setmanes frenètiques per provar de convèncer els indecisos. La gran incògnita és què passarà amb Vox. A les eleccions andaluses cap enquesta va saber veure que obtindrien dotze diputats. Ara, les estimacions de vots els donen tres diputats per Barcelona i entre vint-i-nou i trenta-set al conjunt de l’Estat. A les generals del juny del 2016 a les comarques de Lleida, només van aconseguir 197 vots.
