La campanya electoral en temps de Twitter

La campanya presidencial de Barack Obama del 2008 va suposar un abans i un després. Per primera vegada, un candidat va utilitzar les noves tecnologies per viralitzar el seu missatge. “Yes we can” va ser més que un lema. Des d’aleshores, l’estratègia 2.0 és tan important com la visita als mercats. El cap de llista d’ERC per Lleida, Xavier Eritja, sap que s’hi juga molt. “Les enquestes ens donen dos diputats, però no serà fàcil aconseguir-los, hem de movilar a l’electorat. Toca multiplicar-se. Les xarxes socials són molt importants per donar-te a conèixer, però el tu a tu encara ho és més.” A més a més, per al líder d’Esquerra Republicana a Lleida es dóna la paradoxa que “encara que diguem que fem una campanya del segle XXI, sembla que hàgim retrocedit en el temps: hi ha candidats a la presó i se censuren colors i expressions”, lamenta. “Segons com vagi el judici, acabarem demanant amnistia general, com si tornéssim als setanta.” En aquest sentit creu que ERC “és el que millor ha plantat cara al règim del 78”.

A JxCat la campanya tampoc es presenta fàcil. Han de remuntar les enquestes i tant el cap de llista per Barcelona, Jordi Sànchez, com el de Lleida, Jordi Turull, fa més d’un any que estan empresonats. “És una situació molt complexa”, reconeixen. “Estem en contacte permanent amb el nostre candidat, que cada dia ens dóna instruccions a través de la seua dona o dels advocats.” Aposten per una campanya “convencional”, però les xarxes socials hi tindran pes. De fet, Turull és el candidat amb més seguidors. Això sí, “ens sentim més còmodes en el cos a cos”. A més, un programa electoral “no pot explicar-se via Twitter”.

Jaume Moya repeteix com a cap de llista d’En Comú Podem. Tot i que va arribar a la política per sorpresa –és procurador als tribunals–, reconeix que se sent còmode i que no només no el cansa la campanya, sinó que fins i tot el posen els debats. Adverteix que hi ha dos partits que inicien la campanya “dopats” perquè “PP i PSOE deuen trenta milions als bancs, la qual cosa és legal, però no és ètica”. En Comú Podem aposta per un model “més artesanal, de quilòmetre 0 i autofinançat”, en què les xarxes socials del candidat “les porto jo. Així que si fico la pota, és cosa meua”.

Al Partit Popular estrenen candidat. Dante Pérez, exalcalde socialista de Gimenells, pren el relleu a José Ignacio Llorens, el diputat per Lleida que té més legislatures a l’esquena. Pérez, molt actiu a les xarxes socials, demana el vot pel Partit Popular “per experiència de govern, gestió contrastada de l’economia i pel coneixement de les necessitats de l’agricultura”. Sap que els seus principals rivals són Ciutadans i Vox i no s’estalvia crítiques. Li agrada “que tothom participi en el debat polític” gràcies a les noves tecnologies.

La primera tinenta d’alcalde de la Paeria, Montse Mínguez, s’enfronta al repte de recuperar l’escó que, per primera vegada des del 1977, va perdre el PSC i ho farà amb una campanya “tranquil·la, raonada i directa”. Res de grans mítings. Mínguez reconeix que és “impensable” una campanya sense xarxes socials, tot i que “paguis el preu dels fakes i els anònims”. Al seu partit la renyen perquè no cedeix el control del seu perfil 2.0. “He hagut de cedir i per primera vegada m’ajudarà una persona de confiança”. Això sí, es queda amb el contacte directe amb la gent. “Fa poc vaig passar una estona genial asseguda en un banc de la Pobla de Segur arreglant el món amb dos avis”, explica.

Per la seua banda, Maria Burrel, candidata de Ciutadans, explica que farà una campanya “molt propera i amb molta presència al carrer”. Admet en aquest sentit que l’existència de les noves tecnologies ha canviat les regles del joc i que ara “la immediatesa i la claredat del missatge són fonamentals”. Burrel reconeix que “no som aliens a aquests canvis”, encara que ella no es prodiga gaire a Twitter. Almenys abans d’entrar en política.

Les noves tecnologies sembla que no arraconen els mètodes tradicionals d’arribar a l’electorat. Segons el parer d’Albert Batlle, expert en Partits Polítics i Internet de la UOC, això és a causa que a les xarxes socials “els que consumeixen missatges polítics ja estan convençuts, no es forgen opinions”. A més, via internet tan sols s’arriba a un segment de població jove i formada.

ELS CARTELLS ERC Groc reivindicatiu Amb un groc reivindicatiu en uns cartells que semblen que hagin estat arrancats. Del fons groc amb el lema “Va de Llibertat” sorgeixen els candidats en un primeríssim pla.

JUNTS PER CAT Els segons seran els primers Tant el cap de llista per Barcelona com el de Lleida, empresonats, no podran fer campanya i els cartells inclouen les número dos. Elles són la veu. Ells, la força.

PSC Aposta per un estil modern Blanc i negre per als candidats i roig socialista per al lema, al qual pedro sánchez cedeix el protagonisme. A Lleida, Montse Mínguez vesteix de forma jove i desenfadada.

PP El rentat de cara de Casado El PP de Casado marca distàncies. El logo s’ha renovat i les famoses gavines incorporen la bandera espanyola. A Lleida, Dante pérez també estrena nova imatge, sense barba.

En Comú PODEM Sense Photoshop ni artificis Més naturals, impossible. fotos de carrer, sense aparents retocs, per a una campanya gairebé artesanal en la qual els candidats, que no posen, vesteixen de manera informal.

CIUTADANS Rivera acapara protagonisme Ni Inés arrimadas ni Maria Burrel, en tots els cartells electorals de Ciutdadans apareix Albert Rivera avançant amb pas ferm amb banderes espanyoles de fons.