Meritxell Batet: «El risc que governi la dreta és real; volem una majoria forta»
La ministra Meritxell Batet, número 1 per Barcelona, explica que cada vegada que el socialisme guanya a Catalunya, governa a Espanya. I al revés. Per això, i perquè està convençuda que el risc que la dreta i la ultradreta sumin és real, demana una
majoria socialista forta “per governar sols; això sí, parlant amb tots”.
Diu el CIS que el PSOE podria governar amb Podem o Ciutadans. Qui prefereix?
El que diu el CIS és que hi ha un 40 per cent de votants que encara no saben què votaran. El risc que governi la dreta és real. Nosaltres volem una majoria forta per poder governar sols i no dependre de ningú, això sí, parlant amb tothom.
Si el PSOE no suma amb Podem i necessita els independentistes, qui prefereix? Ciutadans o els sobiranistes?
Nosaltres ens presentem a aquestes eleccions amb una proposta clara. El nostre és un projecte socialdemòcrata que aposta per la convivència i les polítiques socials i que fa una proposta de futur valent per als grans reptes que té el país: la desigualtat, la precarietat laboral, el debilitament dels serveis públics, el canvi climàtic i la igualtat real i efectiva entre dones i homes. El projecte que nosaltres volem presentar als electors en aquesta campanya electoral és el que es plasmava als pressupostos generals de l’Estat que van tombar tant Ciutadans, el Partit Popular com els independentistes.
Traurà el PSC representació a Lleida?
Sí. Fa tres anys ens vam quedar a menys de dos mil vots de revalidar l’escó i no tornarà a passar. Tenim una candidatura extraordinària, encapçalada per Montse Mínguez, que estic segura que obtindrà un excel·lent resultat. I la Montse serà una magnífica representant dels lleidatans i les lleidatanes.
Vostè és una de les persones que més activament van participar en el diàleg entre el govern central i la Generalitat. El PSOE va dir que el govern de Torra era intransigent en l’autodeterminació. Per això es va trencar?
El diàleg intergovernamental ha donat molts fruits en aquests vuit mesos de govern socialista i ens ha permès resoldre els problemes reals dels ciutadans. Aquest diàleg ens ha permès reestablir els espais de relació entre tots dos governs previstos a la Constitució i a l’Estatut, que havien quedat congelats durant els set anys de governs del Partit Popular.
Va tenir influència en la ruptura del diàleg la manifestació de la dreta i la ultradreta a Colón després de la polèmica sobre el relator?
Hi ha moltes maneres de trencar un diàleg i una d’aquestes és demanar impossibles a l’altra part. Els independentistes han de ser valents i tenir coratge per acordar.
Es va presentar a unes generals per Madrid com a segona de Pedro Sánchez l’any 2015. Des d’aleshores, Sánchez ha hagut de lluitar contra fortes oposicions dels barons del partit. Ha estat aquest un obstacle més per mantenir el diàleg amb Catalunya?
La posició del Partit Socialista és molt clara i la defensa tant l’executiva federal com el govern d’Espanya. Tot el partit està compromès a trobar una sortida a la crisi territorial en el marc de l’ordenació constitucional.
Vostè és una jurista important. Cal canviar necessàriament la Constitució espanyola per poder celebrar un referèndum pactat a Catalunya? O n’hi ha prou que el govern central l’autoritzi, és a dir, amb la voluntat política?
El dret a l’autodeterminació no té cabuda dins de la nostra ordenació jurídica. Nosaltres volem votar un acord, però no una ruptura. Els partits hem de fer la nostra feina: parlem, arribem a un gran acord i, després, el sotmetem a referèndum, tal com recullen la Constitució espanyola i l’estatut d’autonomia. Aquest és el camí.
Sembla evident que el PP i Ciutadans cada vegada es posicionen més a la dreta per competir amb Vox. Això dóna molt marge al PSC a Catalunya?
El PSC ocupa la centralitat del país. És possible que tant Partit Popular com Ciutadans considerin que els va bé radicalitzar el discurs per no perdre vot cap a Vox, però em sembla que és un benefici efímer. M’agradaria que aquests partits, i d’altres, pensessin en les repercussions que els seus posicionaments poden tenir sobre el conjunt de la societat abans d’optar per la crispació.
Les possibilitats del Partit Socialista de governar a Espanya passen tradicionalment per treure uns bons resultats a Catalunya i a Andalusia. Creu que tenen possibilitats d’obtenir-los en els dos casos?
Té raó que sempre que hi ha hagut victòries socialistes al conjunt d’Espanya ha estat perquè s’ha guanyat a Catalunya i a Andalusia. Sobretot a Catalunya. Guanyar aquí és clau, perquè fent-ho garantim que hi hagi un govern socialista. Quan els socialistes no guanyem a Catalunya, a Espanya governa la dreta.
Partit Popular, Ciutadans i Vox semblen estar disposats a aplicar l’article 155 de forma immediata si governen. Què faria el PSOE en aquest cas? Tornaria a donar-li suport?
L’aplicació de l’article 155 en aquest moment seria inconstitucional. És una opció extrema, que només s’ha d’emprendre si existeix una violació flagrant dels preceptes constitucionals. Avui aquesta violació no es produeix. Des que els socialistes som al govern, la Generalitat de Catalunya ha cenyit les seues actuacions al marc constitucional i estatutari.
Fa uns anys el PSC defensava el dret a l’autodeterminació. Miquel Iceta fins i tot havia dit que un referèndum pactat havia de poder fer-se. Per què ha canviat d’opinió el partit?
El PSC no defensava el dret a l’autodeterminació. Tal dret no existeix a l’ordenació. Els socialistes hem dit sempre que és necessari trobar un encaix raonable de Catalunya dins d’una Espanya que reconeix i empara la seua pluralitat, tal com diu la Constitució.
Es va graduar en Dret a la Pompeu Fabra. Això ja dóna una idea que pertany a una generació aliena a la dels polítics de fa anys. Creu que ha aportat una nova manera de fer política?
Em sento hereva d’una tradició de valors i de lluites, de la qual em sento profundament orgullosa.
Ha dit en més d’una ocasió que se sent orgullosa d’haver cursat la carrera “amb les beques de Felipe González”. Quin creu vostè que ha estat el llegat del socialisme dels anys vuitanta i dels anys noranta?
L’Estat del benestar. Aquest crec que és el gran llegat que ha deixat el socialisme: la sanitat i l’educació públiques i de qualitat. Un fet que ara donem per garantit, però que va ser una aposta política en un moment en el qual es podria haver optat per una altra cosa.