La versió dels agents indigna els lleidatans que van ser agredits

El psicòleg austríac Paul Watzlawick va dir que “tota percepció és relativa”, i els records d’aquella jornada dels agents que van participar en les càrregues de l’1-O a Lleida no tenen res a veure amb el que van viure els votants que van anar a les urnes. Lleidatans que van anar aquell dia a votar van explicar ahir a SEGRE una història molt diferent de la que van escoltar els magistrats que sentenciaran la cúpula de l’independentisme. Una història, tanmateix, avalada pels testimonis gràfics d’aquell dia, que tot el món, impactat, va veure. La Lourdes va anar a votar el CAP de Cappont. “Cantàvem Som gent de pau i portàvem clavells a la mà. El que va fer la policia va ser irracional i el que conta ara és un relat distorsionat”, va assenyalar ahir. Ferran Montardit també va votar en aquest centre. “Quan van arribar els policies, es va fer el silenci, ho recordo perfectament”, va relatar. Així, i a diferència de la versió dels agents, que van assegurar que “van témer per la seua integritat” en aquest centre de votació, Montardit va afirmar que “ningú els va pegar”. “Jo estava dret a la porta i no vaig veure ningú que es resistís activament”, va dir. “Després, els policies em van pegar cops de puny a les mans perquè em deixés anar de la resta de gent, entre dos em van agafar, em van tirar a terra i em van treure d’allà”, va narrar, i va assegurar que alguns votants van resultar ferits per unes càrregues que, ahir, un dels agents va qualificar d’“exemplars” al Suprem. “Exemplars ho serien en funció de la llei mordassa”, va ironitzar Pepa Bosch, que va votar a la delegació de Benestar Social a Lleida. “Estàvem en silenci, van arribar i van carregar sense dir ni una paraula”, va explicar. “A mi em van tirar sota d’un banc i diverses persones em van caure a sobre. Després em van tirar, em van aixecar i em van tornar a llançar a terra, vaig caure entre dos cotxes”, va explicar. “Vaig plorar i vaig veure com aixafaven gent contra la porta del centre, mentre li feien a altres persones el que m’havien fet a mi i les llançaven a terra.”

“Havia de ser un dia bonic i ens el van destrossar”

Catalunya, en general, i Lleida, en particular, es van veure immerses en un ambient d’ebullició els dies previs a l’1-O. La incertesa sobre el que passaria durant el referèndum es va transformar en il·lusió al veure arribar les urnes als centres de votació a punta de dia. “Havia de ser un dia bonic i ens el van destrossar”, va subratllar l’Arnau, un lleidatà que va anar a votar a l’EOI de la capital del Segrià. “Nosaltres no érem violents, van ser ells els violents que, sense preguntar ni res, van començar a repartir”, va explicar, a la qual cosa va afegir que “fa vergonya sentir el relat dels policies”. Un altre dels votants, que prefereix no revelar el seu nom, va recordar com els agents “van anar a l’ample”. “Al que tenia just davant, un policia el va agafar del coll fins que es va posar blau i va caure a terra. La mirada que em va llançar el policia em va fer entrar en pànic, vaig caure i em van haver d’atendre els sanitaris”, va narrar, i va afegir que “vaig tardar cinc mesos a poder veure les imatges”.