Marisa Xandri: «Llorens passa a segon pla»

Estem a mitja campanya. Millor o pitjor del que s’esperava?

Malgrat el que diuen les enquestes, la sensació és que mantindrem el diputat.

El número 1 és un exsocialista. Està còmoda?

És un exsocialista que va estripar el carnet fa any i mig. Estic totalment còmoda amb Dante Pérez perquè és un afiliat que defensa els interessos del PP com qualsevol altre militant.

José Ignacio Llorens es va enfadar per no ser ell. Està amortitzat després de 8 legislatures o té futur?

Llorens sempre tindrà les portes obertes al partit però en aquest moment passa a un segon pla en la política.

Creu que els votarà?

...Estic convençuda que sí. És un home de partit.

A qui tem més, Cs o Vox?

Els dos. Podrien treure’ns vots.

Gloria Rico va de 3 a Vox i vostè, de 3 al PP. Qui guanyarà?

La llista del PP, per descomptat. Sempre m’he mantingut al PP i ella ha canviat de partit ja que fa quatre dies era a Cs. La lleialtat compta.

Cayetana Álvarez de Toledo presumeix de no saber català. Això és una provocació?

...M’agradaria que el parlés... i crec que té la intenció d’aprendre’n. Però el català no és necessari per defensar els interessos de Catalunya al Congrés.

Hi coincideix a dir que TV3 humilia mig Catalunya?

Sí. Els mitjans públics catalans s’han convertit en altaveus de l’independentisme.

En les anteriors eleccions, va tirar una estelada a la paperera. Va ser un error? Ho tornaria a fer?

...No va ser un error... Volia escenificar que no és el símbol de tots, com sí que ho és la senyera. I, encara que ja ho vaig fer en el seu dia, torno a demanar disculpes si la imatge va ferir persones que només creuen en aquesta bandera.

Però ho tornaria a fer?

...Bé, potser, en comptes de tirar-la, ara la guardaria en un calaix.

Prefereix Llach o Camela, com l’extremeny Monago?

Ni l’un ni els altres.

I si hi afegeixo Rosalía?

Bé... Rosalía millor.

Vostè és periodista. Quin seria eltitular per a aquesta entrevista?

És que no m’ha preguntat sobre nacionalisme ni independentisme. El meu titular seria: “Vivim en una dictadura maquillada de falsos somriures.”

Doncs no li prometo fer-li cas... i, a més, tampoc hi cabria...

Ja m’ho imaginava...