EL CANDIDATJXCAT
Jordi Sànchez: El sobiranisme no va unit per la negativa d'ERC. És un error
El número u de Junts per Catalunya per Barcelona, Jordi Sànchez, està a la presó i és un dels encausats pel judici al procés. Afirma que el fet que ell i altres presos encapçalin llistes serveix per exercir els seus drets polítics i denunciar-ne la vulneració, i culpa ERC que no hi hagi una llista unitària independentista.
Com es planteja una campanya electoral estant a la presó?
Amb molta paciència i sobretot amb un gran treball d’equip. I amb l’esperança que la ciutadania entendrà les limitacions que la presó imposa.
El fet que tres dels quatre caps de llista de Junts per Catalunya estiguin presos, ho veu com un incentiu per tenir més votants?
No ho sé, però no s’ha fet en clau electoralista. El lideratge que els presos assumim a les llistes és la millor manera de denunciar la vulneració dels nostres drets i d’evidenciar l’excepcionalitat d’un judici polític per haver exercit drets polítics. La millor resposta és continuar exercint aquests drets en unes eleccions. El missatge és clar: no ens rendim a l’hora de reivindicar la nostra innocència i estem determinats a prosseguir la feina política.
Vostè preconitza la unitat de l’independentisme, però tant a les generals com a les europees i municipals, els principals partits sobiranistes es presenten per separat. Quines creu que són les causes d’aquesta situació?
Només n’hi ha una: la negativa d’ERC a sumar en una llista les diverses sensibilitats del sobiranisme, més enllà d’afinitats partidistes. La unitat no és un caprici, és una oportunitat per mostrar la fortalesa social de l’independentisme. És un error no haver anat units. En tot cas JxCat representa aquest esperit d’unitat i pluralitat en defensa de l’1 d’octubre.
La Crida Nacional per Catalunya impulsada per Puigdemont que vostè presideix tampoc ha aconseguit aquest objectiu. El fet d’encapçalar la llista de JxCat no suposa certificar que la Crida és el PDeCAT mínimament ampliat?
JxCat es presenta a aquestes eleccions perquè la unitat no ha estat possible perquè alguns no l’han volgut. La unitat continua sent l’objectiu de la Crida. I mentre no sigui possible, els que integrem la seua direcció podem participar en llistes electorals. Jo ho faig per JxCat i d’altres ho fan o faran a les municipals per ERC o altres candidatures. A més, vaig posar a consideració dels associats si m’havia de presentar o no. Un 80 per cent dels més de 9.000 que van votar van avalar que ho fes. Quants partits han fet primàries i, dels que les han fet, quants han tingut una participació tan elevada? La Crida incorpora gent de procedències diverses, també del PDeCAT, però no és el PDeCAT. Només els que defensen posicions partidistes contràries al sobiranisme o a la seua unitat necessiten acusar-nos de ser una nova versió d’un partit. Saben que no és veritat.
Si JxCat és decisiu, serà una condició ‘sine qua non’ que el candidat a presidir el Govern espanyol accepti l’autodeterminació per tal de donar-li suport? És possible ser més flexibles si l’alternativa és un tripartit Partit Popular-Ciutadans-Vox?
Anem a Madrid a parlar de tot, però no acceptarem que ens limitin els temes dels quals volem parlar i que sí o sí posarem sobre la taula per solucionar l’actual crisi política. No podem acceptar que algú imposi línies vermelles per vetar posicions democràtiques que defensin el referèndum com a solució democràtica. Si algú prefereix el Codi Penal abans que un referèndum, que ho digui i ho expliqui al món. Si algú prefereix alimentar el conflicte en comptes de trobar una solució, que ho digui alt i clar. Quedarà democràticament retratat. En qualsevol cas, el tripartit de dretes és el pitjor escenari possible i som la garantia que el farem inviable si tenim bons resultats. No hem d’avergonyir-nos ni demanar perdó per l’1 d’octubre. És l’acte de defensa més gran de la democràcia fet mai a Europa. Enlloc no s’ha vist 2,3 milions de persones anant a votar desafiant una violència policial arbitrària. Estic disposat a perdonar els que van obeir ordres i van apallissar homes i dones de totes les edats que només volien votar, però demanar perdó per haver animat la gent a votar i votar sí no té sentit.
Hi ha veus dins de l’independentisme que aposten per una estratègia de bloqueig perquè no hi hagi Govern a Espanya o fer que sigui molt feble. Ho comparteix?
Nosaltres trencarem l’actual bloqueig, que el Partit Popular, Ciutadans i Vox volen imposar de nou. Veiem amb preocupació que els socialistes caiguin en mans de Ciutadans, ja que podrien repetir el 155. Per això JxCat ha de ser fort. Com més vots tingui hi haurà més probabilitats de fer política i desbloquejar el fre que els governs de Rajoy i Sánchez han representat per a les aspiracions de benestar dels catalans i per resoldre la crisi amb un referèndum.
Hi ha qui diu que el millor seria un tripartit de dretes i un 155 dur perquè generaria més independentistes i més suport internacional i la independència seria llavors imparable. Què opina sobre això?
No comparteixo la idea que com pitjor millor. Nosaltres tenim un projecte de futur, la independència, i una actitud constructiva i cohesionadora com vam demostrar l’1-O. La nostra mà sempre estarà estesa al diàleg.
Si els partits independentistes no aconsegueixen més de la meitat dels vots, ho considerarà un fracàs o, com a mínim, un retrocés?
Cada elecció és un món i tots sabem que en unes generals una part de l’electorat independentista aposta per opcions diferents. Cal evitar-ho i el nostre objectiu és fer entendre que, com va succeir el 21-D, és clau votar opcions independentistes com JxCat.
Ja han passat dos mesos des del començament del judici. Continua pensant que hi ha possibilitats que el Suprem dicti una sentència absolutòria?
N’estic convençut. Amb tots els testimonis que han passat fins ara, no hi ha cap base seriosa per condemnar-nos pels delictes dels quals se’ns acusa. Si el Tribunal és just ens absoldrà.
Quin testimoni l’ha sorprès més positivament en la seua declaració i quin més negativament? Per què?
Negativament molts, per la seua capacitat de mentir exageradament recitant un guió que algú els ha preparat per crear un entorn de violència ambiental que justifiqui la sentència condemnatòria. El general Pérez de los Cobos potser ha estat el que més. Positivament, el subsecretari d’Estat d’Hisenda, que va confirmar els controls estrictes del ministeri sobre la Generalitat, la qual cosa desmunta l’acusació de malversació.