Montse Mínguez: La guerra de banderes no paga factures ni ajudarà als pensionistes

Quina estratègia té per recuperar l’escó que el PSC va perdre per pocs vots el 2016?

Una campanya en positiu per sumar, mobilitzant la gent perquè vagi a votar. Que vegin que són una eleccions binàries en les quals la suma de les dretes es pot donar. I no és només una amenaça, perquè tenen el pacte de dretes a Andalusia. Volem explicar que en nou mesos hem estat capaços de demostrar que una altra manera de governar és possible. En nou mesos no s’arregla tot, però sí que es marca un rumb de cap a on vols anar, com la recuperació del benestar i la reversió de les retallades de deu anys. També hem tret la corrupció del govern. Per això direm a la gent que si vol avançar, el vot útil és a Pedro Sánchez. Intentarem mobilitzar la nostra gent i plantejarem que es tracta d’avançar o retrocedir en el temps. O és president Sánchez o ho serà Casado amb la suma de Rivera i Abascal.

Què guanyarà Lleida si governen els socialistes?

Presència a les Cambres Alta i Baixa. Lleida té unes reivindicacions molt concretes i els socialistes hem estat els que han posat a l’agenda política la despoblació, i a les nostres terres es dóna, com al Pallars. S’ha de recuperar el territori de manera econòmica i fer infraestructures, ja siguin viàries, ferroviàries o de telecomunicacions. Lleida ha de tenir veu per defensar els seus projectes.

Què veu més prioritari?

És que això és molt important. A més, cal fer lleis de protecció mediambiental, però s’hauria d’alleugerir la vara de mesurar al territori. Alleugerir les càrregues administratives i els tràmits, perquè no passi com a Escalarre. Amb ulls de desconeixement del territori, segurament es prenen mesures que, si el coneguessis, no s’haurien pres.

Creu que seria un fracàs personal no ser elegida diputada, després d’haver perdut les primàries per a la Paeria davant de Fèlix Larrosa?

És una responsabilitat. Em sento hereva de companyes com Tere Cunillera o Mònica Lafuente, o Josep Pau, que en un moment determinat van poder lluitar pels nostres drets i infraestructures a Madrid. Professionalment em fa il·lusió i és un canvi important, i personalment és un repte tornar al PSC el que m’ha donat durant setze anys.

Quina solució veu per al conflicte Catalunya-Espanya, tenint en compte que Pedro Sánchez ja ha dit que mai no acceptarà l’autodeterminació?

Si fem cas als independentistes, que volen un referèndum d’autodeterminació, s’està oblidant l’altra meitat dels catalans. I també ho fan els que parlen d’un 155 permanent i retirar-nos l’autonomia. És no entendre la realitat. Hi ha una fractura que ens ha portat al col·lapse polític. La Generalitat fa temps que no està fent res pel nostre territori. El que no es pot fer és posar més metxa. L’única alternativa és parlar. El diàleg dins de la legalitat i el dret a conviure, perquè a Catalunya portem massa temps patint una societat dividida, confrontada, i hem perdut aquesta Catalunya de la qual tots estàvem orgullosos i que tothom mirava. Podem parlar de drets, però el més clar és el dret a conviure. No pot ser que hi hagi enfrontaments tan personals en un municipi perquè la guerra de banderes no paga les factures, ni posarà mesures contra la despoblació ni ajudarà els pensionistes. Al final, només hi ha un instrument per avançar, i és el diàleg. Hi ha dos blocs, l’independentista, que ja han dit que anirà a Madrid a bloquejar, i el de la dreta, que vol retrocedir en el temps. I el partit socialista representa mirar cap endavant, avançar en ocupació, igualtat i educació. Tenim un exemple al Regne Unit, on el Brexit ha portat a un bloqueig polític i una fractura social mai no vista.

I com es pot desbloquejar la situació?

S’ha de fer un esforç i no fugir mai del diàleg i de la confiança en les institucions. Restablir l’ordre que toca. Dins del bloc independentista estan sortint veus que descarten la via unilateral. Són esclaus dels seus fets. En un moment determinat es van posar la bandera d’activistes, més que de polítics, i a veure com en sortim. Insisteixo, no hem de fugir del diàleg i el respecte a la legalitat i al marc constitucional. Hi ha un pluralisme polític al nostre país i no es pot escoltar només la meitat de la població.

Amb quins partits pactaria per governar?

Quan encares unes eleccions has de sortir a guanyar i els pactes vindran una vegada els ciutadans hagin decidit el seu vot, que espero que sigui socialista perquè hagin vist que en nou mesos es pot fer un país diferent. Si hi ha un partit ecologista, feminista, europeista ara mateix és el PSC. S’ha de parlar amb tots els partits i com a primera tinenta d’alcalde i portaveu socialista de l’ajuntament ho he fet. Hem governat en minoria i hem arribat a acords amb diferents forces.

I amb els independentistes? Recordi que sí que van obtenir el seu suport per a la moció de censura que va fer caure Mariano Rajoy.

Per pactar sempre hi ha d’haver una predisposició de les dos parts. Però si un tanca la porta, ja no hi ha opció d’asseure’s. Això va passar amb els pressupostos de l’Estat, que van tancar la porta amb una esmena a la totalitat. Amb la moció de censura vam treure la corrupció del govern i a partir del 28 d’abril tocaria treure la crispació. La moció va ser una resposta contra un partit condemnat per corrupció i va permetre recuperar la credibilitat a les institucions. Va permetre que un president amb pocs diputats fos capaç de capgirar el país. Es pot governar en minoria, fer acords puntuals o pactes de govern. Ja es veurà, però nosaltres sortim a guanyar. Mai un govern no ha fet tant per tanta gent en tan poc temps.

Per al votant de Lleida, pesarà la posició dels socialistes amb el procés i el 155?

Penso que la gent vota de manera diferenciada. A més, en el 155, José Montilla, representant del PSC al Senat, es va aixecar i no va participar a la votació. Això no s’ha explicat bé i ens posen tots al mateix sac. El 155 va ser una resposta política a un fet polític greu que s’estava produint al Parlament en un moment determinat, i darrere seu portava la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques.

I la sintonia a la Paeria de Lleida durant tot el mandat del PSC amb Ciutadans i el Partit Popular?

Nosaltres hem fet pactes amb diversos partits. És veritat que han transcendit més alguns. Com deia, tu pactes amb qui té voluntat de pactar. Vam ser capaços de pactar amb Esquerra Republicana unes ordenances fiscals i amb la CUP uns pressupostos, i això la gent també ho ha de recordar perquè és un fet. Al ple passem els assumptes de govern en mitja hora i ens enroquem hores amb les mocions polítiques. Això és perquè la gran majoria s’aproven per unanimitat de tots els grups polítics.