Aragonès denuncia “indefensió” davant del TS, que “ratlla l'absurd”

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va rebutjar ahir declarar com a testimoni al judici del procés, després que el Tribunal Suprem admetés la seua petició de no fer-ho a l’empara de la seua situació processal, ja que està sent investigat i podria acabar processat per un altre jutjat. El president del tribunal que enjudicia la causa contra els líders independentistes va reconèixer ahir que en el seu cas “es pot dibuixar un escenari en què tingui interès a no declarar”, de manera que Aragonès va renunciar a fer-ho.

Després de sortir de la sala, Aragonès va denunciar la “indefensió” que pateix pel fraccionament d’una “causa política” que “ratlla l’absurd”. Segons Aragonès, el fet que el procés s’hagi investigat al Suprem i s’estigui investigant alhora en jutjats i tribunals de Catalunya és una prova que es tracta d’una causa política.

Segons el seu parer, el que es jutja és “un posicionament polític: la defensa de la independència de Catalunya com la millor via per defensar, per administrar, el nostre país”. Va afegir que aquesta situació provoca “indefensió” als investigats, que, com en el seu cas, no saben “si seran processats o no”. “Aquesta situació que ratlla l’absurd en què m’he trobat al Suprem –va insistir– demostra que aquesta és una causa política” i que “només pot acabar amb l’absolució de totes les persones encausades”. Va denunciar l’“anomalia” que suposa que l’“extrema dreta” de Vox sigui l’acusació popular i demani la seua compareixença.

Així ho va defensar durant el seu discurs, després de rebre el premi Aragón 2019, durant el Dia de la Comunitat, en un acte celebrat al Palau de l’Aljafería de Saragossa, en el qual també es van entregar altres distincions i que va ser presidit per la presidenta del Parlament aragonès, Violeta Barba, i el president del Govern, Javier Lambán.

Javier Zaragoza va assenyalar que en un Estat de dret “la llei és, ni més ni menys, l’expressió democràtica de la voluntat popular”, mentre que “la supremacia de la voluntat popular sobre la llei i al marge” d’aquesta és l’origen “de funestes experiències històriques ben conegudes”.

Igualment, va esgrimir que en els seus 37 anys com a fiscal han guiat la seua actuació “el compromís amb els valors de l’Espanya constitucional” i la defensa de la Carta Magna “com a marc jurídic bàsic de la nostra convivència i de les nostres llibertats”.

El fiscal: “No hi ha democràcia sense respecte a la llei”

El fiscal del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza, va subratllar ahir que no hi ha democràcia sense respecte a la legalitat i “l’essència de la democràcia rau en la submissió de tots, ciutadans i molt singularment poders públics, a les lleis democràticament aprovades”, que serveixen per garantir “una convivència ordenada i pacífica en la qual es respectin els drets i llibertats de tothom”.