Els consellers de Puigdemont cessats abans de l’1-O diuen que no es va valorar la via unilateral

Després dels festius de Setmana Santa, les sessions del judici contra els líders independentistes al Suprem pels delictes que se’ls atribueixen en relació amb l’1-O es van reprendre amb la compareixença, en qualitat de testimonis, de tres consellers del Govern de Carles Puigdemont que van deixar la seua cartera l’estiu del 2017, uns mesos abans del referèndum. El primer a declarar davant dels set magistrats del tribunal va ser l’exconseller d’Interior Jordi Jané, que va cessar el 14 de juliol de fa dos anys i que va succeir Joaquim Forn. “El Govern del qual jo vaig formar part sempre va defensar la via del diàleg per trobar una solució pactada”, va subratllar Jané, alhora que va assegurar que la seua sortida de l’Executiu de Puigdemont va ser conseqüència d’“una decisió personal motivada per diverses circumstàncies”.

Arran d’aquest fet, l’exconseller va precisar que, entre aquests motius, hi havia el “supòsit” que es produís una “situació de no-acord” amb l’Estat. Tot i així, Jané va insistir que “sempre vam parlar de trobar una solució pactada”. D’altra banda, en relació amb el paper que havien de tenir els Mossos al procés, va afirmar que “mai es va plantejar un escenari en el qual la policia catalana s’hagués d’apartar de la legalitat vigent”. Així mateix, va afegir que “els Mossos no poden complir una ordre contrària a la Constitució”. Va argumentar com a motius per deixar el càrrec el fet d’haver aconseguit la majoria dels objectius que va marcar per al seu mandat, com la celebració de la Junta de Seguretat, que va tenir lloc dies abans de la seua sortida de l’Executiu.

En aquesta mateixa línia, l’exconsellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz va explicar davant del Suprem que la seua renúncia “no va tenir res a veure amb el referèndum de l’1-O”. Tanmateix, va puntualitzar que “preveia un escenari de més tensió dialèctica en què no em veia”. “Crec que jo podia aportar poc en una situació així”, va concloure. Igualment, Ruiz va defensar que “dins del Govern de Puigdemont no hi havia un bloc que apostés per la via unilateral” i que “sempre es va parlar d’un referèndum pactat amb l’Estat”. A més, va precisar que “personalment no coneixia l’esborrany de la llei del referèndum”. D’altra banda, el balaguerí Jordi Baiget, exconseller d’Empresa, va manifestar que Carles Puigdemont el va cessar del càrrec i va atorgar la cartera a Santi Vila, jutjat en aquesta causa i en llibertat provisional, per “falta de confiança”. “Desconec si existia un nucli dur dins del Govern”, va explicar Baiget durant la declaració, i va asseverar que “no es plantejava la via unilateral quan vaig deixar de ser conseller”.

“Sànchez i Cuixart van ajudar el 20-S a desconvocar”, segons dos mossosEl cap de Mediació dels Mossos d’Esquadra, identificat amb el número 2.481, va defensar ahir al Suprem que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el llavors líder de l’ANC, Jordi Sànchez, van col·laborar “en tot el que van poder” per desconvocar la mobilització del 20-S a partir de poc abans de les onze de la nit. En la mateixa línia, un sergent de mediació de la policia catalana, amb la identificació 1.903, va explicar que Sànchez plantejava “propostes” als Mossos durant el 20-S amb la finalitat de “col·laborar el màxim possible”, encara que va precisar que les decisions les prenien els comandaments policials. D’altra banda, David Badal, tècnic de la conselleria de Treball, va dir haver rebutjat una factura presentada per Unipost per “incorrecta”, mentre que l’exsecretari del Govern Jordi Vidal de Ciurana va assenyalar que el Govern de Puigdemont va impulsar l’1-O per “pressionar” l’Estat.