Jordi Turull: «Elegir un pres polític és un missatge molt clar a l'Estat i al món»

A l’acte de presentació de la candidatura de Junts per Catalunya Lleida, només hi va poder intervenir mitjançant un escrit. Creu que el Tribunal Suprem li permetrà participar més activament en la campanya i prendre possessió de l’escó si, com tot apunta, surt escollit?

El Tribunal Suprem no ens ha permès sortir de la presó per fer campanya, però la Junta Electoral sí que va autoritzar que participés des de la presó en l’acte a la Seu d’Urgell. Em vaig emocionar quan vaig poder dirigir-me als que eren allà i que ens seguien per altres canals, perquè no havia pogut fer-ho des del dia 22 de març del 2018, al debat d’investidura al Parlament. Em vaig sentir a casa, perquè fa més de quaranta-set anys que vaig a Josa de Cadí, que també considero casa meua. És evident que preferiria ser lliure i fer campanya, però a la presó aprens a no esperar una cosa que no depèn de tu. T’espaviles. No estaré aturat lamentant-me. Multiplicaré l’esforç i els ínfims mitjans dels quals disposo per arribar al màxim d’homes i dones. Per sort, som un equip excel·lent de persones que sempre estan en contacte amb la gent.

En aquest escrit va dir que el seu escó “serà de Lleida i per a Lleida”. Si el gran objectiu és treballar per a la independència, no és contradictori fer peticions en clau estatal per a una província?

De cap manera. Hi ha un objectiu, que és culminar el que vam començar l’1 d’octubre del 2017 i, mentrestant, fem aquest camí. I ara i sempre allà on es parli i es decideixi sobre Catalunya, Lleida, el Pirineu o Aran hem d’estar amb la màxima força fins que ja no calgui. Com més força tinguem, més podem aconseguir en aquest lapse i més breu serà.

Quines actuacions considera prioritàries per a Lleida?

Millorar les infraestructures de comunicacions i telecomunicacions i territorialitzar la Política Agrària Comuna perquè s’ajusti a les necessitats de les comarques lleidatanes.

També va animar a aconseguir una “victòria explosiva”. Parlava de Junts per Catalunya o n’hi hauria prou amb un triomf de les forces independentistes?

Una cosa porta l’altra. Junts per Catalunya respon a l’esperit d’unitat, de transversalitat, de posar primer els grans objectius de país i després els legítims dels partits, i determinació. Aquest esperit i aquestes actituds que fan possible a les persones i a les societats avançar malgrat les dificultats. Fer possible el que molts diuen que és impossible. No criticaré altres opcions independentistes, no són els adversaris i seria contradir el meu desig d’unitat.

Em dirà que no passarà, però en la hipòtesi que l’independentisme no guanyés en vots, quina hauria de ser la lectura?

Si les lectures en calent no són aconsellables, imagini’s les lectures del que ni ha passat. Siguem respectuosos amb el veredicte de les urnes i aleshores avaluarem. Abans que independentistes, som demòcrates. Tinc tota la confiança en el poble de Catalunya perquè al llarg de la història no ha fallat mai davant dels cíclics embats de l’Estat contra la dignitat, personalitat i llibertat del nostre país. Els que no hem de fallar som els polítics, hem d’estar a l’altura de la gent.

Lleida ha estat tradicionalment una demarcació fidel a l’antiga CiU, però a les últimes generals, llavors com a CDC, Esquerra Republicana va ser la força més votada. Creu que tants canvis en tan poc temps al seu partit, ara com a Junts per Catalunya, li passaran factura?

Som fidels a l’esperit d’apilar i no d’escampar. Hi ha un clam d’unitat que no només volem predicar, sinó practicar. JxCat respon justament a aquest clam. Persones de sensibilitats diferents que anem junts pel repte ingent que té Catalunya. Sempre hem posat el país al davant del partit. I no crec que actuar així ens passi factura. Al contrari.

Ha estat més de trenta anys en política activa, gairebé tots a CDC i ara al PDeCAT. Se sent més del PDeCAT o de la Crida?

Igual dels dos i no em representa cap incompatibilitat. L’aposta per la unitat per culminar el que vam començar l’1-O configura el naixement de la Crida. I el PDeCAT ha tingut una generositat increïble. Els partits hem de fer-ho tan bé com la gent que es mobilitza. L’1-O va ser possible perquè ningú preguntava al del costat si era d’aquest partit o de l’altre.

La seua candidatura per Lleida s’emmarca en l’estratègia de Junts per Catalunya de situar dirigents empresonats al capdavant de les llistes. Compensa la càrrega simbòlica que té aquesta iniciativa el fet que no pugui ser al territori i que, a més, no sigui de Lleida?

El meu compromís amb Lleida no és simbòlic. És total i amb totes les conseqüències. La meua vinculació és inqüestionable i des de fa molts anys, com ho és la meua estima i compromís per la gent d’aquestes terres, des de Canejan fins a Almatret. No sóc al territori perquè estic a la presó. Si surto, m’avorrireu de tant veure’m. A més, vull posar en relleu els meus companys de candidatura. Alhora, elegir un pres polític és enviar un missatge de la ciutadania molt clar i directe a l’Estat i al món que no podem desaprofitar.

Està vinculat a Josa de Cadí, on estiuejava. Moltes vegades, les comarques de muntanya es queixen de ser a la cua de Catalunya en inversions i equipaments. Comparteix aquesta impressió?

La meua vinculació amb Josa va molt més enllà de ser un estiuejant. Pel que fa a la pregunta concreta, s’ha de reconèixer l’esforç extraordinari que el Govern, ajuntaments i consells comarcals han fet per a l’equilibri territorial, igualtat d’oportunitats i serveis a les comarques de muntanya, i per a la creació d’activitat. Després, la falta de recursos va fer que aquestes comarques se’n ressentissin més. Les inversions de l’Estat han estat escasses històricament. Això s’ha de corregir i, amb urgència i determinació, amb mitjans de tots els governs, també de la Generalitat, i amb polítiques ajustades a la realitat territorial, revertir aquesta impressió, que veig comprensible. Hi estic absolutament compromès.

Seria partidari de canviar l’organització provincial per dos vegueries o demarcacions separades per al pla i el Pirineu?

El catalanisme polític sempre ha volgut una organització territorial que superi la divisió provincial. L’Estatut ja estableix una organització en municipis i vegueries. Estic convençut que les comarques de muntanya, també les del pla, sortiran guanyant quan es pugui fer efectiva aquesta organització.

Respecte al judici, creu que la sentència ja està escrita?

El que sé és que no anem amb la mentalitat dels vençuts. No penso en la sentència. Tot l’esforç i les energies estan posades a desmuntar un relat d’Estat fals fonamentat sobre la base de criminalitzar drets i llibertats fonamentals. En aquest judici, ens juguem el llegat de justícia, democràcia i drets i llibertats per a tothom i per a Catalunya.

Què pensa que s’ha de fer si la sentència és condemnatòria?

No ho vull pensar. Seria un regal per als que fa temps que ens donen per condemnats. Seria el primer senyal de derrota entrar al seu marc mental, i des del derrotisme ni vas enlloc ni pots fer res de bo. Tots els meus esforços són per donar solidesa al nostre objectiu d’absolució.