Espanya és el quart país per la cua de la UE en independència en la justícia

Espanya és el quart país de la Unió Europea on els seus ciutadans perceben una falta més gran d’independència del seu sistema judicial, amb un 55% que la considera com a "bastant dolenta o molt dolenta", d’acord amb l’Eurobaròmetre publicat en paral·lel a l’Índex sobre els sistemes judicials a la UE.

Només els ciutadans de Croàcia (76%), Eslovàquia (60%) i Bulgària (58%) creuen que els seus tribunals i jutges són encara menys independents que en el cas dels espanyols i resulta molt superior a la mitjana europea, que cau al 33%. Al pol oposat, els països on els ciutadans confien més en la independència judicial són Dinamarca (87%), Finlàndia (83%) i Àustria (82%).

La percepció a Espanya sobre la independència judicial entre els seus ciutadans ha empitjorat l’últim any, segons relejan les dades.

El 2018, el 49% dels espanyols va considerar "bastant dolenta o molt dolenta" la independència dels seus jutges i fiscals i es va classificar al sisè lloc on els ciutadans valoren pitjor el seu sistema judicial, per darrere de Croàcia (69%), Eslovàquia (58%), Bulgària (57%), Itàlia (53%) i Eslovènia (54%) davant el 32% de mitjana.

La comissària de Justícia, Vera Jourová, ha reconegut que l’Executiu comunitari no disposa d’"una anàlisi tan profunda" per explicar aquest empitjorament de la percepció sobre la justícia entre els espanyols i ha evitat valorar si creu que es deu al conflicte secessionista a Catalunya o el judici vinculat al 'procés'.

"M’agradaria saber-ho a mi. No tinc una anàlisi tan profunda. Mirant la tendència, és bo veure'l en el context de la tendència respecte als anys previs", ha explicat en roda de premsa, deixant clar que competeix a "els experts espanyols" donar una "explicació".

El 78% dels espanyols creu que Govern i polítics exerceixen "molta o alguna cosa" de pressió sobre els jutges, per sobre de la mitjana europea, mentre que el 74% creu que l’exerceixen el poder econòmic o altres interessos, també quatre punts per sobre de la mitjana i el 52% considera que l’estatus i posició dels jutges no garanteix prou la seua independència davant el 57% de mitjana a la UE.

Pel que es refereix a la percepció de les empreses, el 57% de les espanyoles creu que la independència judicial a Espanya es"bastante o molt" dolenta i es troba entre les més insatisfetes.

Només creuen que la situació és pitjor al seu país les croates (75%) i eslovaques (67%), mentre que al pol oposats les empreses daneses, luxemburgueses, finlandeses i austríaques són les més satisfetes amb el seu sistema judicial.

La percepció sobre la corrupció en la independència judicial també ha empitjorat en l’últim any a Àustria, els Països Baixos, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica, Estònia, Grècia, la República Txeca, Portugal, Hongria, Polònia, Bulgària, Eslovàquia, Romania i Croàcia.

"La independència dels tribunals i els jutges continua sent un problema en alguns Estats membre", ha concedit la comissària.

Jourová ha subratllat que "els països tenen cultures legals diferents i no hi ha un model de què garanteix la independència judicial" però ha avisat que "a llarg termini" els països europeus necessiten tenir "una entesa comú" sobre "l’Estat de Dret" -Brussel·les presentarà al juny una proposta per reforçar el mecanisme de vigilància de l’Estat de Dret a la UE- i "indicadors sobre l’eficàcia i independència" dels sistemes judicials. "Només llavors podrem parlar de reformes bones que necessiten els nostres ciutadans i democràcies", ha avisat.

"Si un sistema es trenca en un país l’impacte se sentirà a tota la UE perquè depenem de la confiança mútua" i "no hi ha d’haver cap dubte" sobre les sentències dels tribunals nacionals, ha recalcat.

Jourová ha avisat que Brussel·les segueix "molt de prop" la situació a Romania i analitza ja les esmenes al Codi Penal aprovades aquest dimarts en el Parlament del país que despenalitzen alguns delictes de corrupció amb "molta preocupació perquè hi ha una acumulació de factors, mentre ha avisat a Bucarest que ha "de mantenir un sistema que no convidi a la impunitat".

També ha apuntat al cas de Polònia davant de les "preocupacions sobre la independència de la justícia a Polònia" i la influència "política", inclòs l’"extraordinari poder en mans del ministre de Justícia". "La tendència no va en la bona direcció", ha subratllat, insistint en la necessitat de diferenciar entre la independència i l’eficàcia d’un sistema judicial.

Així al marge de la independència judicial, l’informe també mesura l’eficiència i qualitat dels sistemes judicials dels Estats membres en vista d’indicadors com el nombre de casos civils i comercials pendents i el termini per resoldre el litigi o la formació de jutges o la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), entre altres.

Les dades mostren que a Espanya es necessitaven 329 dies per resoldre casos civils i comercials el 2017 davant els 282 l’any anterior i només per darrere de Letònia (330), França (341), Croàcia (387) Malta (435), Grècia (479) i Itàlia (548) i és el novè país amb més casos civils i comercials pendents de resolució (2 per cada 100 habitants) per darrere d’Itàlia, Croàcia, Romania, França, Grècia, Portugal, Eslovàquia i Polònia. Espanya també es troba entre els països amb més casos administratius pendents de resolució (0,3 per cada 100 habitants) encara que els ha baixat des del 0,7 que hi havia el 2010.

Pel que es refereix a la taxa de resolució, el 88% dels casos civils i comercials es resolen en primera instància a Espanya, el segon pitjor cas, només per davant d’Irlanda (73%).

En el cas del nombre de jutges, Espanya és el sisè país amb menys jutges (11,5 per cada 100.000 habitants), només per davant d’Irlanda, Dinamarca, Malta, França i Itàlia i el tercer país amb menys jutgesses en tribunals d’apel·lació (37%), només per davant d’Irlanda i Malta i el segon amb menys jutgesses en el Tribunal Suprem (15%). Només Malta no té cap jutgessa al Suprem.

Respecte la despesa pública en justícia, Espanya va destinar el 0,3% del Producto Interior Bruto, en línia amb la majoria dels països. Només gasten més Bulgària (0,6%), Polònia, Romania i Eslovènia (0,5% en cada cas) i el Regne Unit, Alemanya, Letònia, Hongria i Croàcia (0,4%).

En el cas de la formació dels jutges, el 31% dels jutges espanyols participa en programes de formació en matèria de Dret europeu o per estudiar la legislació d’un altre país.