«Anirem a Madrid a defensar el mandat de l'1 d'octubre»

No hi va haver concert a la Sala 2 de l’Auditori Enric Granados, però tampoc es van sentir sortides de to. Com ja és tradició, el debat del grup SEGRE va servir de colofó a la campanya electoral i, malgrat que ha estat particularment tensa i anòmala, els candidats ahir van mostrar la seua versió més civilitzada. Conscients que les majories absolutes formen part del passat, van escenificar polítiques de bloc en què el tots contra tots tenia excepcions. Així, Xavier Eritja, d’Esquerra Republicana, i Concep Cañadell, de Junts per Catalunya, van exhibir un pacte de no-agressió entre sobiranistes en el qual van seduir, en part, Jaume Moya, d’En Comú Podem. A l’altra banda, Dante Pérez, del PP; Montse Mínguez, del PSC, i Maria Burrel, de Ciutadans, van formar un altre bloc compacte de constitucionalistes, la qual cosa no va evitar que tots volguessin marcar distàncies, conscients que el quart diputat està en l’aire. Jaume Moya va portar la veu cantant del debat i Concep Cañadell va ser la que menys va intervenir. Hi va haver poques propostes concretes sobre la taula i només hi va haver consens en la necessitat de millorar la xarxa viària i ferroviària de Lleida, així com l’accés a internet del Pirineu.

Santi Roig va moderar un debat que es va iniciar amb una anàlisi de la situació política que viu Catalunya en ple judici al procés i amb el número u per Lleida de JxCat, Jordi Turull, empresonat. “És un pres polític: jo no hauria de ser aquí”, va assegurar Cañadell. Eritja va advertir que no hi ha marxa enrere a l’“empoderament” de la societat catalana, que es va iniciar el 2010 amb la sentència contra l’Estatut. Moya va apostar per un model d’Estat plurinacional que inclogui un referèndum “amb garanties” i es posi fi al “processisme”, però també a la “crispació i la involució”. Molt diferent és la valoració que fan PP, PSC i Cs. Dante Pérez va escombrar cap a casa. Va presentar el PSOE com “un traïdor”, Cs el va acusar de “claudicar a Catalunya” i, sobretot, va alertar que Vox no suposa cap solució perquè “no té cap proposta”. Mínguez es va mostrar més conciliadora i oberta al diàleg, però va recriminar a ERC que no aprovés “els pressupostos socials de Pedro Sánchez” i va preguntar als nacionalistes “què pensen fer amb el 52% dels catalans que no pensen com vosaltres”. Maria Burrel va considerar “una emergència nacional fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa” per “posar fi als privilegis del nacionalisme”. Burrel i Pérez van alternar el català i el castellà a les intervencions.

Coincideixen en la necessitat de millorar la xarxa viària i ferroviària, així com la connexió a internet

La candidata de Cs va qualificar de “fake news” la sentència del TC que avala la normalització lingüística

La paraula diàleg va ser la més repetida del debat, però va ser una xifra la que va encendre més els ànims. Així, al bloc de Cultura va sortir a col·lació la traumàtica sortida de les 44 obres d’art originàries de Sixena del Museu de Lleida. “El 155 no va ser la causa, sinó la conseqüència”, va defensar Montse Mínguez amb el suport de PP i Cs. Segons Eritja, en canvi, “que el ministre de Cultura, que feia la funcions de conseller, no presentés cap recurs, va ser l’única causa de la sortida de les peces”. L’economia va centrar un altre dels blocs del debat. Moya va carregar contra “el saqueig de la caixa de les pensions del PP” i va demanar “un preu just” perquè els agricultors de Lleida “puguin viure dignament”. Eritja va assegurar que la seua formació advoca per incrementar el salari mínim fins als 1.200 €, i per la seua part Pérez va afirmar que els grups nacionalistes “són uns pàries” a Brussel·les, on es decideixen les polítiques agràries, per la qual cosa “per pragmatisme” s’ha de votar el PP. Segons Cañadell, l’Estat “hauria d’invertir menys en armament i més en pensions”. Al seu torn, Burrel va clamar per posar fi als contractes porqueria. Pel que fa a polítiques d’igualtat, Mínguez va alertar de la “involució” que representaria que governi la dreta. Pérez va qualificar de “cínics” els que no reconeixen que un estat ha de controlar les fronteres per frenar la immigració il·legal. Eritja, en canvi, veu la immigració com “un repte”, no com un problema. En termes semblants es va expressar Cañadell, conscient que “necessitem mà d’obra i tothom ha de poder guanyar-se la vida”. Burrel, en canvi, va advocar per la contractació en origen prioritzant els països llatinoamericans. Més consens hi va haver en matèria d’infraestructures. Tots van coincidir que cal millorar la xarxa viària, però també la ferroviària, rebaixar el preu de l’alta velocitat a Barcelona i, alhora, garantir la connectivitat del Pirineu. Però Moya va ironitzar que malgrat com de feliç se sentia per aquest acord, els que havien governat fins ara no l’havien dut a terme. L’agricultura va centrar bona part del debat. Montse Mínguez va demanar “un sostre de producció” que garanteixi els preus, i Moya, va advocar per acabar amb els oligopolis i convertir la PAC “en una ajuda al pagès professional, i no al de sofà”. Dante Pérez els va acusar d’estar sotmesos a lobbies ecologistes i animalistes i va posar com a exemple que Jordi Évole “va enfonsar el preu del porcí” amb un programa. També hi va haver espai per a la recent sentència del TC que avala la normalització lingüística. “És una fake news”, va assegurar Burrel.