Cap presidenciable a Lleida i un plasma històric

Només el presidenciable socialista, Pedro Sánchez, ha posat els peus a la capital del Segrià durant el període electoral. Tanmateix, no es va molestar a demanar el vot per a un PSC lleidatà que intenta recuperar el diputat que va perdre el 2016. La seua estada es va limitar a una visita a la Seu Vella, unes fotografies amb la militància socialista i d’altres corrent per la Mitjana. Concentrat a preparar els debats televisius, va rebutjar concedir entrevistes a mitjans locals i catalans. No obstant, no va ser l’únic.

Ni la cap de llista del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ni la seua homòloga de Ciutadans, Inés Arrimadas, han concedit entrevistes a mitjans lleidatans en aquesta campanya electoral. La formació taronja ha estès a més la seua negativa a tots els membres de les seues candidatures per Lleida a excepció de la número 1 de la llista al Congrés, Maria Burrel.

Referent a actes electorals, Álvarez de Toledo només va participar en un petit míting en un hotel lleidatà amb un aforament reduït. Arrimadas ni tan sols va aparèixer per Lleida, on l’activitat de Ciutadans en campanya ha estat escassa en comparació amb la de la resta de formacions. En canvi, sí que van visitar Ponent la cap de llista del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, i el d’En Comú Podem, Jaume Asens.

Molt més intensa ha estat la campanya d’ERC i JxCat, amb una atapeïda agenda d’actes tant a les comarques del pla com a les del Pirineu al llarg de la campanya. Aquesta última formació va deixar una imatge per a la història durant el míting a la Seu d’Urgell. L’aparició del número 1 de la llista al Congrés, Jordi Turull, a través de videoconferència des de Soto del Real va ser la primera intervenció en un míting d’un candidat empresonat. Va ser una cosa del tot inesperada, ja que la junta electoral no va donar-hi el vistiplau fins a tot just una hora abans de l’acte a la capital de l’Urgell. El dia abans, Oriol Junqueras presidia una roda de premsa des de la presó com a candidat d’ERC per Barcelona.

Fins aleshores, les compareixences de polítics a través d’una pantalla tenien escàs prestigi: es coneixien com a plasmes a les aparicions públiques de Mariano Rajoy per videoconferència, un mètode al qual recorria per eludir les preguntes dels periodistes. En aquesta campanya, en canvi, s’han convertit en l’únic mitjà que candidats acusats de rebel·lió poden fer servir per adreçar-se als electors.

Com ja va passar a les eleccions catalanes del 21-D, els tribunals han tingut un protagonisme inusitat durant la campanya electoral. Al judici contra els dirigents independentistes, se sumen acusacions de desobediència contra els alcaldes d’Alcarràs i Agramunt per facilitar la votació de l’1-O i resolucions que han obligat a retirar pancartes contra la causa penal i llaços grocs en nombrosos municipis.