ELECCIONES
La participació es dispara al votar tres de cada quatre electors
Lleida i Catalunya lideren l’increment de votants de més de 17 punts a Ponent
El candidat del Partit Popular a la presidència del Govern, Pablo Casado, al centre de la imatge.
L’elevada participació és una de les notícies que va deixar ahir la jornada electoral perquè van anar a votar tres de cada quatre electors, cosa que significa el cinquè millor registre des del 1977. En concret, al tancament d’aquesta edició la dada oficial era d’un 75,65 per cent davant el 66,48 per cent dels comicis del 2016. A l’hora d’explicar aquest increment s’han de tenir en compte diversos factors, com la polarització al llarg de la campanya, amb les crides al vot dels dos blocs i que han mobilitzat moltes persones que en comicis anteriors van optar per quedar-se a casa.
Però l’interès per les urnes ha estat especialment destacat en el cas de Catalunya, amb unes eleccions que han coincidit amb la celebració del judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem, amb acusats que alhora són candidats que no han pogut fer campanya amb normalitat al trobar-se empresonats. A Catalunya s’ha passat d’una participació del 66,48 per cent el 2016 al 77,47 per cent d’ahir. És a dir, parlem d’un increment de 10,99 punts. En aquest capítol destaquen especialment les comarques de Lleida, on ahir es van mobilitzar el 75,74%, cosa que es tradueix en 17,34 punts més que als anteriors comicis.
Els analistes polítics afirmen que l’increment de la participació sempre juga en favor de l’esquerra, perquè l’elector de dretes és més fidel a la cita amb les urnes. Aquesta màxima ahir es va tornar a complir si es té en compte que el bloc d’esquerres avantatja amb autoritat el bloc de Partit Popular - Ciutadans - Vox.
Pel que fa als vots nuls, al conjunt de l’Estat s’han incrementat lleugerament, al passar del 0,93 a l’1,05 per cent dels vots. Finalment, també creix el nombre de ciutadans que volen votar, però alhora deixen patent que no es reconeixen en cap de les opcions polítiques que se’ls ofereix i acaben votant en blanc. Aquesta opció ha passat del 0,74 al 0,77 per cent.
A Lleida, tanmateix, baixa tant el vot nul, que amb prou feines representa el 0,62 per cent, com els blancs, que gairebé arriben al 0,66 per cent.
